La llengua materna

Aquesta que vam aprendre a la infància, la que es parla a casa, a l'escola, al barri, al poble. La que van parlar els nostres avis i avantpassats. La que explica de manera particular i única la nostra cultura i la nostra història. La llengua en què pensem. La que van fer servir els nostres poetes i cronistes. La que ens fa ser com som. Aquesta que construeix la nostra identitat. Aquella que ningú no vol que li arrabassin. Una llengua per compartir, respectar, viure la diversitat que ens enriqueix, acollir, aprendre i no imposar. Aquells que, per diverses circumstàncies, es converteixen en fills de la nostra mare (pàtria) també tenen el dret i la necessitat de conèixer i aprendre la nostra història, la nostra cultura i la nostra llengua. Una llengua materna en el sentit ampli, antiga, carregada d'amor, de comprensió i de tolerància, ningú la pot ignorar ni subestimar.