La soledat no desitjada

“Troben a un home que portava anys mort a la seua casa... Tot apunta al fet que va ser per causes naturals”. La realitat és que en la meua opinió, la notícia apunta cap a una altra causa: a una epidèmia.

I això perquè la soledat s'ha convertit en una epidèmia, amb terribles efectes sobre part de la població, tant per les conseqüències sobre la seua salut, com pel nombre de persones que la patixen. Consubstancial a la soledat és la seua repercussió sobre la salut física, emocional i psicològica, perquè augmenta el risc de portar una vida passiva, sedentària, d'hàbits inadequats d'alimentació i somni o de cuidar-se malament. I fins i tot, pot incitar a addiccions com l´alcohol i el tabac

Hauria de ser una obligació social facilitar la vinculació de les persones amb la xarxa social del seu barri o del seu poble, promovent la seua participació en recursos que suposen oportunitats de trobada i que exercisquen un efecte positiu sobre la seua salut i benestar. Llevat que d'acord amb l'edat d'or que vivim en la política del nostre país, preferim mirar cap a un altre costat i deixar-les oblidades.

Total: què podria ser pitjor que oblidar-se d'elles? Que acaben morint en la soledat de l'abandó social? Ja estaven mortes: ens oblidarem d'elles.