De "provincianos" i "principats"

Resulta curiós com una part de l'esquerra valenciana mimetitza termes que reflecteixen, subtilment, un cert sucursalisme mental. Si alguna cosa s'allunya del dogma dominant, passa a ser titllada de «provinciano» a imitació del centralisme més ranci; en canvi, per a referir-se al nord, s'utilitza amb naturalitat monàrquica el terme «principat» . Llavors, el llenguatge no és neutral; «provinciano» no descriu només una decimonònica organització administrativa, sinó que funciona com una imitació jacobina del menyspreu cultural. D'altra banda, «principat» tampoc esdevé una denominació innocent doncs introdueix -conscientment o inconscientment- una jerarquia territorial simbòlica, potser desitjada o no. Convé recordar que, des del punt de vista jurídic, cultural i administratiu, ací tot començà sent Regne. No és una qüestió de nostàlgia, sinó de rigor històric. Quan s'accepten sense qüestionar determinats marcs conceptuals, el següent pas és assumir un tracte condescendent i, per extensió, la actitud sucursalista tan present a la política valenciana actual. No es tracta ni de sentir-se superior, ni tampoc d'avergonyir-se, sinó del que és just. Qui perd els orígens, perd la identitat.