Elogi del valencià i de 'Llegir en valencià'

Em diuen Musta, la meua vida amb el valencià va començar des de 2010 per dos motius. Per una banda, gràcies a l'amor, la meua parella, mestra de valencià, que em va encaminar en aquest camí. He de dir que de primeres no estava molt disposat perquè amb tres llengües tenia prou i no tenia molta bona relació amb les llegües a l'escola, però l'àrab i l'anglés no em queda una altra que estudiar-los. Després el castellà una volta vaig vindre a València a continuar amb els meus estudis, i ja fa des d'aleshores, quasi 25 anys. Però, va vindre amb tanta il·lusió que no podia resistir-me i finalment vaig acceptar pujar a aquest vaixell.

Per l'altra banda, tinc feblesa per la gent major, els nostres savis, i per a mi els iaios i les iaies sempre han sigut una referència i història per la meua ànima. En un període de la meua vida, vaig treballar a Sanitat, i com no, venien molts pacients de molts pobles valencianoparlant i per inèrcia parlaven en la seua llengua materna, però una volta veien el meu nom cambiaven al castellà. I vaig fer autocrítica, si ells fan un esforç perquè ens entenem, perquè no fer-ho jo també. I ara puc dit amb la mà en el cor i em sent molt orgullòs de ser-lo i fer-lo, que soc valencianoparlant.

La llengua em va obrir moltes portes, tant laborals com personals. Durant tot aquest temps i fins ara que encara estic estudiant (ara sí, per plaer amb el meu títol de C2), he conegut a molts professors/es meravellosos/es a l’Escola Oficial d’Idiomes de Saïdia (Salvador, Francesc, Marga, Anna...), Bétera (Ignasi) i actualment a Benicalap (Ivan) . A més a més, el plaer de trobar-me amb molts company/es que m'han ajudat moltíssim per conéixer aquesta cultura mitjançant la llengua. I com a conseqüència, i de fet puc dir que soc amic de alguns/es escriptors/es, i n'he conegut uns quants a l'escola oficial d'idiomes de Benicalap gràcies a les tertúlies programades del professor. Com diu la meua parella (18 anys a la meua vora), quin t'anava dir i això que no volies "jejeje" que seràs amic de Rafa Lahuerta.

Una de les mesures que més em vaig ajudar a tindre contacte amb la llengua és amb el fet de llegir moltíssim. Som seguidors de la col·lecció Llegir en valencià patrocinada per molts institucions i la qual es pot assolir amb la compra de Levante. En tenim un fum, però soc un trull, és a dir; tinc una debilitat per la gastronomia. Aspecte que la nostra comunitat és molt famosa i per tota es menja de categoria. Una de les col·leccions tracta dels plats més típics de la nostra zona.