El gran treball de l'arquebisbe

La veritat és que cal reconéixer el gran treball que D. Enrique Benavent, arquebisbe de València, està realitzant des que va prendre possessió de la diòcesi en desembre de l'any 2022.

Havíem acabat d'eixir de la terrible pandèmia del covid i el 2023 D. Enrique va presidir els actes commemoratius del centenari de la coronació de la imatge de la Mare de Déu dels Desamparats.

Desgraciadament, a l'octubre del 2024 patírem la dana i les seues mortals conseqüències.

El nostre arquebisbe es va mostrar en tot moment preocupat per la situació no solament dels creients valencians, sinó del conjunt dels afectats i immediatament es va posar en marxa una campanya coordinada per Càritas i altres institucions eclesials a fi de poder ajudar a les parròquies i a les persones més afectades.

D. Enrique coneix la diòcesi perquè va nàixer a Quatretonda i va ser ordenat prevere per Sant Joan Pau II a València l'any 1982.

Després va ocupar càrrecs importants al servici de la diòcesi, professor a la facultat de teologia, director espiritual al Seminari, etc.

La sorpresa vingué quan el Papa el nomenà bisbe auxiliar de València, ofici que va exercir al llarg de nou anys.

Des del 2013 fins el 2022 va ser bisbe de Tortosa, enviat allà pel Papa Francesc. La gent tortosina l'estima i el recorda amb afecte.

El 10 de desembre del 2022 prengué possessió de la diòcesi de València i des d'aquell dia ha estat completament entregat al servici de l'Església diocesana valentina.

Com ell mateix diu a l'entrevista feta per Levante-EMV, està a sa casa, perquè és valencià i se sent orgullós de ser-ho.

El bisbe diocesà ha de tenir cura, principalment, de la seua diòcesi, però ha d'estar obert a les necessitats de l'Església universal, i així ho veiem també en el nostre arquebisbe.

A la conferència episcopal espanyola és membre de la comissió executiva des del 2024, la qual cosa també comporta importants responsabilitats.

I com que és arquebisbe metropolità, ha d'estar atent a les preocupacions de tota la província eclesiàstica que presidix.

Els valencians tenim dues llengües oficials: el valencià i el castellà.  Hi ha pobles de predomini castellanoparlant i hi ha pobles de predomini valencianoparlant, així és que a cada lloc i segons les circumstàncies podem usar una llengua o una altra, o les dues, segons convinga.  D. Enrique està fent-ho així i ho fa bé.  Tots l'entenem perfectament.

Personalment pense que el fet que haja volgut que tots els fidels de la diòcesi participem en l'elaboració del pla pastoral diocesà és un gran encert.

L'Església és sinodal i a tots els batejats se'ns convida a participar en allò que té a veure amb el conjunt.

Per altra banda, estic segur que el Papa Lleó trobarà un excel.lent arquebisbe per a Barcelona, que no serà D. Enrique.

Fallos i faltes tots en tenim; per això és tan necessari que no deixem de pregar els uns pels altres.

No oblidem que és l'Esperit Sant qui porta la marxa de la història, i l'Esperit tot ho fa bé.