La nova Russafa

Als peus de Sant Valero, al costat de l'escalinata, un grup de guiris pren el sol, beu cervesa i es fa selfies. La llum pristina, el blau mediterrani i la suau temperatura s'ensenyorixen a mitjans d'abril. El mercat de Russafa (1962), brutalisme vestit amb pantons de blau, bull de gents de distinta condició i procedència. Terrasses per a desdejunar diferent, botigues vintage, restaurants vegetarians, vivendes restaurades, immobiliàries per a turistes i gents acomodades. On estan els veïns d'abans, la paqueteria, la papereria, el sabater, la lampistería, el celler, l'ultramarí, el quiosc...? I els jóvens, nets d'aquells, que necessiten amb urgència una vivenda? Mai podran accedir a un barri popular valencià, en el qual vam nàixer alguns de nosaltres; quan Russafa s'havia d'escriure i parlar amb 'z', i era un barri humil i acollidor. Dona gust anar de turisme i passejar pels seus carrers rectilinis, sentir moltes llengües, prendre un còctel, quedar amb amics, comprar flors...