Vaga de docents: esgotats però amb orgull

Estan sent setmanes molt intenses per al professorat valencià. Portem 10 dies de vaga i estem esgotats/as. Fem jornades més llargues que quan treballarem. A les 8 del matí som a la porta de l'institut repartint pamflets, amb les mesures que reclamem. A les 9 ens prenem el cafè més car de la història per no haver anat a treballar, uns 150 euros. Després, depèn del dia, si hi ha negociació o no, ens disposem a recórrer València, cap a les Corts, Sant Agustí o la Conselleria d'Educació. Tinc tristesa pels i les que no han fet un sol dia de vaga i ajupen el cap a les 8 del matí sense ser capaços d'agafar un pamflet i dir bon dia. Però demà seguiré de vaga, pels i les companyes que tenen situacions personals i econòmiques més complicades i no defalleixen, i continuen. Pel meu departament de valencià que no ha deixat de fer vaga ni un sol dia. Per la meva companya d'Educació Física, que s'acaba de comprar una casa sola amb 33 anys i tots els dies ha estat un exemple i s'ha situat en el costat correcte de la història. Per aquells i aquelles que no conec però que han renunciat a les seves vacances d'aquest estiu a canvi de tenir la consciència tranquil·la. Gràcies.