Un nom valencià per al gran eix del Parc Central

Les informacions aparegudes en la premsa sobre la denominació com a Federico García Lorca del gran passeig associat al soterrament ferroviari i al desenvolupament definitiu del Parc Central conviden a una reflexió. D'entrada, convé deixar clar que no es posa en dubte la importància de Federico García Lorca com un dels grans escriptors de la literatura contemporània. La qüestió no és Lorca. La qüestió és que València està configurant un dels espais urbans més emblemàtics de les pròximes generacions. No es tracta d'un carrer qualsevol, sinó de l'eix vertebrador de la gran transformació urbana associada al soterrament de les vies ferroviàries i al desenvolupament definitiu del Parc Central, cridat a convertir-se en un nou centre de la ciutat, tant en sentit físic com simbòlic. Per això sorprén que, a l'hora de batejar un espai d'aquesta transcendència, no haja prevalgut algun referent de la cultura, la literatura o la història valencianes. No per comparar mèrits ni per negar reconeixements a ningú, sinó perquè una comunitat cultural també es reconeix en els noms que reserva per als seus espais més representatius. Les institucions que han impulsat aquesta denominació tenen, evidentment, la facultat de decidir-la. Tanmateix, les decisions simbòliques també retraten una determinada manera d'entendre la ciutat i la seua relació amb la pròpia cultura. Encara s'està a temps de reconsiderar el nom escollit i d'optar per un que projecte, en un dels espais més significatius de la València del futur, un dels grans noms de la cultura valenciana.