Les virtuts socials

Certament, ¿en què es converteix un poble, una ciutat, un país, un món, en els quals no hi haja unes regles morals o ètiques que regeixquen la vida de les persones i del conjunt de la societat? Tenia raó sant Agustí quan en el segle V va dir que una societat sense normes morals es convertiria fàcilment en una cova de lladres.  Este va ser el mateix raonament que en el nostre temps ens va recordar el papa Benet XVI i que forma part de la doctrina social de l'Església, que proposa com a criteris de juí:  la dignitat de cada persona humana, el bé comú, la solidaritat i la fraternitat entre tots, la promoció dels més pobres, el principi de subsidiarietat, etc. L'experiència ens ensenya que una col.lectivitat humana necessita ser regida per principis ètics i morals sòlids que afavorisquen la vida en comú si és que volem viure amb dignitat en este món i si volem que no impere la llei del més fort. Precisament, una societat que oblida eixos principis morals que són previs a l'ordenament jurídic, està condemnada al fracàs. Cal que, personalment i col.lectiva, redescobrim la pràctica de les virtuts necessàries per a viure en societat, respectant-nos i estimant-nos de debò els uns als altres.