Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Gats domèstics, mascotes i depredadors

Un gat caçant un ocell.

Un gat caçant un ocell. / ED

¿Ya nos sigues?Márcanos como medio preferente
Añádenos en Google

Joan Carles Úbeda Sanchis

València

Els gats domèstics (Felis catus) són felins que porten més de 10.000 anys convivint amb nosaltres com mascotes de companyia. Són animals misteriosos que es mouen amb elegància i que potser no demostren el seu afecte tan efusivament com els gossos però no deixen de ser mascotes que es poden fer de voler.

Ara bé, encara que tenen una apariencia pacífica i dòcil els gats domèstics mantenen intacte el seu instint depredador, molt efectius i calculadors. De dia dormiten impassibles però de nit són depredadors infal·libles que estan sempre actius. Atés que estan ben alimentats en casa no haurien d’eixir a caçar, pero cacen igualment tots els animals menuts que pillen per davant: ratolins, musaranyes i talpons però també sobretot ocells, aus menudes i els rèptils que poden enxampar. Els ocells quan baixen a terra per menjar són unes preses fàcils, i més encara quan nidifiquen i els nius no estan molt alts en els arbres. Si la mirada escrutadora d’un gat descobreix el niu, els pollets estan sentenciats.

Cal tenir en compte també que les gates que no s'esterilitzen són molt prolífiques si no estan vigilades. Les colònies felines si bé esterilitzen les gates, són un punt fix d’alimentació on acudeixen nombrosos gats que campen sense control pels camps colindants on cacen i devoren. No per estar ben alimentats perden l’instint de caçar. Considerant que la densitat de gats d’una zona determinada és proporcional a la seua densitat demogràfica, la incidència de la població estimada de gats sobre la biodiversitat residual que ens queda és molt elevada. S’estima que un 14% de la extinció mundial d’animals terrestres és deguda a la depredació directa dels gats.

No és una solució fàcil, per suposat, però tenim que canviar la nostra actitud al respecte i ser conscients del gran perill que suposen els gats assilvestrats o els domèstics que campen volanders pels nostres termes. També portar els gats a xalets i cases de camp és una negligència fatal per a la nostra avifauna. Depreden fins i tot en les pinades si estan prop de la serra. Els gats domèstics tenen una gran instint de supervivència i molta capacitat d’adaptació i ens sobreviuran en un futur als humans, segur. Però els nostres ocells i aus salvatges desapareixen a un ritme alarmant i quan desaparaguen ho faran definitivament. Les aus tant sedentàries com migratòries representen la poca biodiversitat salvatge que ens queda i també mereixen la nostra protecció, encara que no siguen mascotes.

Tracking Pixel Contents