Entre els papers de la família Serrano de Dénia m'he trobat amb el testimoni d'una curiosa experiència. Tinc a les mans un certificat, datat a tretze d'abril de 1932, d'acord amb el qual el Ministre d'Economia Nacional, Excel.lentíssim Sr. D. D. Marcelino Domingo Sanjuan, autoritzava el ròtol «Acadèmia Serrano». Els permisos corresponents havien estat demanats per Juan Serrano Patrocinio, ex alcalde de Dénia en vàries ocasions pel Partit Republicà Radical, de professió periodista, i que no tenia cap experiència docent. En realitat, però, l'esmentat establiment era un projecte del seu fill, Joan Serrano Pons, que havia fet magisteri i estudiava medicina, comptant com professorat amb una colla de gent de Federació Universitària Escolar (FUE), que tot i alhora eren també del PCE, un partit llavors molt reduït i una mica fora del sistema.
Als follets i en algunes fotografies es pot veure l'aspecte del local, fins i tot, quines ofertes feia d'activitats escolars. En una foto es veu al director en un despatx amb jaqueta i corbata acompanyat de dos professors, per altra banda, el reclam dels fullets manifestava «magisterio, bachillerato. Preparación para ingreso en el Magisterio» , «clases especiales de dibujo y pintura». Segons el relat que tinc, rebut de Maria Pons esposa de Serrano Patrocio, l'acadèmia no fou el gran negoci que esperaven uns i altres; per altra banda, la filiació política del professorat, que sembla que era bastant qualificat, va generar problemes i prou maldecaps al promotor, ja que a vegades la guàrdia civil féu acte de presència. Podem sospitar que el local seria utilitzat per reunions i activitats polítiques. L'experiència fou, doncs, curta. Molts dels professors jugarien un paper important a la rereguarda durant la Guerra Civil, en tant que intel·lectuals, artistes, o escriptors, cal dir alguns anaren al front, cas de jove metge Joan Serrano Pons qui fou capità de sanitat.
Aquest exemple no es pot desvincular de l'impuls que durant la República es donà a l'ensenyament, amb una gran reforma del magisteri. Ens deguem situar en aquell moment de canvi, en l'entusiasme d'uns joves universitaris de la FUE que volien canviar el món, sense oblidar l'ajuda o complicitat d'un pare republicà i més moderat socialment. Podem imaginar alguns noms de la colla que participaria o col·laboraria en l'empresa. Pels testimonis familiars rebuts podrien estar a més a més dels que he esmentat: Renau, Manuela Ballester, Pilar Soler Consuelo Nicolau, Rafael Pérez Contel, J. M. Romá, Gonçal Castelló, els germans Gaos... Ignore si aquest darrer extrem es podria confirmar o verificar. Jo no conec referències que en parlen; els papers, però, donen fe de l'existència d'aquesta curiosa acadèmia. Per alguna nota solta he vist que aquesta gent s'interessava per les noves tècniques pedagògiques i en matèria d'idiomes, cosa gens habitual, s'oferia anglés, frances i alemany.
