Una vegada més la implantació d’ infraestructures de gran escala en el nostre territori amenacen en obrir noves ferides allò que més estimem els de Benissa que és el paisatge que ens envolta. Un paisatge resultat d’una geografia singular però també de l’esforç col·lectiu de generacions darrere generacions de benissers i benisseres que han anant construint-lo harmònicament amb molta saviesa. És així un patrimoni heretat i volgut per totes i tots i del qual tenim obligació de tenir-ne cura d’ell.

La singularitat de l’estructura i ubicació geogràfica a la que hem referit també és la causa que ens ha fet receptors al llarg del les darreres dècades de moltes propostes d’implantació de infraestructures de gran escala que sovint, dissortadament massa sovint, obliden els efectes dels seus impactes en en el medi ambient i en l’equilibri i percepció dels nostres paisatges. Posem, per citar-ne algunes actuacions a Benissa el casos, no massa llunyans en el temps, de aquelles iniciatives com les engegades per a obrir una nova carretera que des de l’eixida de la AP-7 directament anara a Calp passant per l’ermita de Santa Ana i seguint davallant pel barranc del Quisi, o l’impacte al litoral del projectat mega-port esportiu a les Bassetes, o l’abocador comarcal d’alta densitat previst a fer per la Generalitat a l’Albinyent-Lleus, o la planta de depuració d’aigües residuals projectada al Tros de la Coma , tot just, de nou, junt a l’ermita de Santa Anna impactant en aquell paisatge tan valuós, o la dura ferida feta per obrir un tallafocs en plena roca tot al llarg de la muntanya de La Solana que fou batejada popularment com a “la ratlla de la Solana” o allí mateix a les faldes de La Solana, tan estimada pels benissers i benisseres, la implantació d’una macro-planta d’energia fotovoltaica.

Afortunadament la majoria d’aquestes infraestructures, les evitables, no s’han portat a cap, probablement perquè s’ha imposat el sentit comú i el bé col·lectiu. Altres, les inevitables, com l’estació depuradora d’aigües residuals es va fer amb seny i en altre lloc que l’inicial per tal de minimitzar el seu impacte. Algú sap on està la EDAR de Benissa?.

Altres, les ja inevitables, dissortadament no podran ser repensades, ni integrades correctament en el territori i paisatge: així la variant de Benissa de la CN-332 no sembla que vaja a minimitzar el impacte de la seua implantació malgrat els successius canvis de traçat en els darrers 25 anys de tramitació (tractament de talussos, barreres en el pla, redones excessives, etc,), ni que el nou pont de formigó del Quisi per al tramvia Alacant-Dénia serà sensible a les condicions ambientals de l’indret on s’ubica (jo no ho és de partida amb el paisatge i el context dominat per l’històric pont de ferro al que substituirà deixant aquest reduït a la condició d’una inútil deixalla).

Ara de nou, una vegada més, com sempre, ens despertem sobtadament amb una nova temptativa d’una megainfraestructura de gran impacte en el nostre paisatge: la de construir un parc eòlic al cim de la serra de la Mallada Verda (i hui ens hem assabentat que també s’ha proposat a Bèrnia) amb 9 torres d’aerogeneradors d’una alçada de 100 metres fins el motor (l’alçada d’un edifici de 30 plantes), més les pales que fan un diàmetre de 178 m. Tot açò, amb les corresponents carreteres d’accés i els cablejats per a la xarxa elèctrica que també afectaran al municipis veïns de Teulada i Gata. Ens preguntem on queden les afeccions ambientals i l’aplicació de les directrius de paisatge de l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana (veure objectius pe a la Marina Alta de la ETCV aprovada en 2011) també per la mateixa aplicació de la Llei d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat Valenciana amb l’obligatorietat de les determinacions que preceptuen la redacció d’estudis de paisatge i la participació publica en la implantació de infraestructures. Sembla que, com en el cas del nou pont de formigó del Quisi, a vegades aquests preceptes no cal tenir en compte per a res.

Ningú està en contra de les energies verdes i renovables, ni en contra de millorar la mobilitat i que passen ferrocarrils, tramvies i vehicles per vies i carreteres però caldrà afegir unes politiques reals i efectives de planificació i paisatge que compten amb la participació activa de la ciutadania per a la implantació d’aquelles infraestructures que afecten sensiblement al medi ambient i el paisatge com ho fan a la resta de països avançats d’Europa.

En el cas de la implantació de parcs eòlics hi ha territoris valencians de muntanya més adequats i propicis que els municipis costaners del litoral valencià i ens calen l’aprovació de plans d’acció territorial que ordenen els diferents aprofitaments des recursos naturals i energies renovables en els territoris valencians. Tot no val de qualsevol forma ni en qualsevol lloc. Algú pensaria en posar aquests aerogeneradors de 100m. d’alçada al cim de la serra de Bèrnia? Ja que amb l’aplicació sols de criteris d’eficiència seria molt més adequat instal·lar-los ací que a la Mallà Verda. Podria algú també pensar en posar-los al Cap de Sant Antoni a Xàbia?. Precisament el que ha estat el lloc històric per excel·lència de implantació de molins de vent a la Marina Alta. La resposta negativa és obvia i això mateix pensem nosaltres, ja moltes més qüestions implicades que tan sols l’aplicació d’uns criteris d’eficiència. Des de Compromís Benissa ens posicionarem en contra de més d’agressions al paisatge del nostre poble i també al de la comarca tot i que aquestes vinguen revestides, com ara, amb un mantell d’etiqueta d’ecològica.