Una antologia és una mentida. D'acord, no cal ser tan dràstic. Una antologia és una veritat a mig fer. En canvi, reunir tota l'obra poètica sí que retrata a un autor. Nua tota la seua trajectòria. Sense retocs. Sense esborrar les ensopegades (si n'hi ha, que no és el cas).
“Vora l’esfinx” és el títol de l'obra completa d'Antoni Prats, poeta nascut a Sueca en 1946, però que és denier d'adopció, viu en la Xara i cada dia albira la muntanya mítica del Montgó. L'obra, editada meravellosament per Lletra Impresa Edicions, reuneix tots els poemaris publicats per Prats des de 1981 (els poemes primers estan datats en 1972 i van aparéixer en “Epigrammata”). Inclou també els poemaris inèdits “Encanteris”, “Elegies del Montgó” o “Vora l’esfinx, deu visites”.
Aquesta obra inaugura la col·lecció de poesia “Hemeroskopeion”. La van presentar ahir a la Casa de Cultura de Dénia Antoni Prats, el també poeta i autor del pròleg Emili Rodríguez-Bernabeu i l'editor Juli Capilla.
Capilla, que al costat de la seua parella Mercé Climent, ha tingut la gosadia de llançar-se a publicar poesia, va recordar que va ser el geògraf Estrabó qui en el segle I va deixar escrit que existia la ciutat grega d'Hemeroskopeion i que estava en el que hui seria Dénia. En un turó s'alçava el santuari d'Artemisa.
El nom, amb la seua cosa llegendària i la seua lluentor clàssica i civilitzadora, no pot ser més adient per a una col·lecció de poesia.
Rodríguez-Bernabeu va subratllar que Prats té això que diferència als grans poetes: domina la tècnica i els seus versos fan bategar en el lector les “inquietuds immanents”.
L'autor ho diu tot en aquestos poemes que abracen tota una vida. La seua definició de la poesia (“No val a fer-se il·lusions: la poesia crea realitat, no la mostra”) confirma la sagacitat i audàcia amb la qual els poetes observen el món.
