La revista literària L’Aiguadolç, que edita des de l’any 1985 de manera ininterrompuda l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta (IECMA), n’acaba de publicar el número 51 amb un dossier dedicat íntegrament a la figura i l’obra de Joan Fuster. El títol del dossier és molt clar: «Joan Fuster, escriptor sobretot». S’hi incideix, per tant, en la voluntat del pensador de Sueca ⸺probablement, l’intel·lectual valencià més important del segle XX⸺ de ser escriptor: de dedicar-se de per vida, com així va succeir en realitat, a viure de la literatura i de les col·laboracions a la premsa, més enllà de la innegable incidència que va tindre el seu pensament en la societat valenciana del moment, i encara més enllà.
És la dimensió literària o llibresca la que destaquen per damunt de qualsevol altra consideració els col·laboradors i intel·lectuals del dossier, com ara Nèstor Novell: «Tot i que la majoria de la gent coneix Fuster pels seus escrits sobre la llengua i el País, aquesta part de la seua obra no superà el 15% de la seua producció». Per la seua banda, Gabriel Garcia Frasquet dissecciona amb rigor l’obra i trajectòria de Joan Fuster en funció dels seus interessos literaris i culturals. Lourdes Toledo s’hi aproxima tot indagant en l’amistat i l’admiració mútua que es van professar Joan Fuster i Josep Pla. Una amistat que va proporcionar influències estilístiques a tots dos, de manera recíproca. Els escriptors Ferran Garcia-Oliver i Rafa Gomar hi fan sengles retrats literaris, recopilant passatges més o menys coneguts sobre l’home i l’intel·lectual. Margarida Castellano trau a la llum una vessant intel·lectual força desconeguda en Fuster, com és l’aproximació que va fer a la literatura infantil. I, finalment, Antoni Furió incideix en les relacions que Joan Fuster va mantindre amb diverses personalitats que vivien o passaven alguna temporada a la Marina, com ara José Albi, els advocats Josep Antoni Devesa i Manuel Broseta, Raimon i Júlia Blasco.
El número aplega també una entrevista de Maria Carme Arnau a Antoni Ferrer, que malauradament va faltar fa poc. Antoni Prats, director de la publicació des de la seua fundació, fa un recorregut succint pels 50 anys de vida de la revista L’Aiguadolç. Rosa Roig fa una glossa a propòsit de la trajectòria literària de l’escriptora de Xàbia Pepa Guardiola. I el poeta Manel Rodríguez-Castelló ens dona a conèixer, gràcies a la seua traducció i a les notes introductòries, una selecció de textos del poeta escocès Norman MacCaig (Edinburg, 1910-1996). El número es fa ressò també d’algunes publicacions recents en l’habitual espai de ressenyes.
En paraules de Juli Capilla, que ha tingut cura del dossier del número 51 de L’Aiguadolç, «Joan Fuster va ser un senyor escriptor ─sobretot─ que ens va deixar, especialment als valencians i valencianes, una obra immensa i una empremta inesborrable, que encara ara perdura. Tant de bo que aquest número contribuïsca a encoratjar la gent a llegir Joan Fuster».
Els responsables de la publicació han previst de presentar aquest darrer número de L’Aiguadolç a València, el 12 de novembre, en el marc de “Traduttore. Jornades i Fira Editorial de la Traducció; a Dénia, el 14 de novembre, a la Casa de la Cultura, i a Sueca el 26 del mateix mes, en el context de la Plaça del Llibre.
