El Cap de la Nau de Xàbia, on el cel i la mar es junten

El far té una torre de planta octogonal i de vint metres d’alçària i guia als mariners des de 1928

Costa escarpada del Cap de la Nau. Al fons, el Penyal d’Ifac de Calp. | TOMÀS ROSELLÓ

Costa escarpada del Cap de la Nau. Al fons, el Penyal d’Ifac de Calp. | TOMÀS ROSELLÓ / tomàs roselló. xàbia

Tomàs Roselló

La Comunitat Valenciana es troba plena de llocs especials pels seus singulars valors paisatgístics i ambientals, alguns dels quals els podem trobar a la Marina Alta. En aquesta comarca, la seua característica orografia muntanyosa i la seua idíl·lica costa, guarden diversos indrets de gran rellevància per la seua bellesa natural. Aquest és el cas del Cap de la Nau, al terme de Xàbia, un lloc quasi màgic per la forma en què la llum del sol reflexa sobre la mar, pels seus penya-segats, per la seua vegetació i per la pau que en ell es pot gaudir i des del qual es pot arribar a observar fins a l’illa d’Eivissa, els dies més clars.

Aquest compta també amb un interessant far de referència per a la navegació, inaugurat el 1928, la torre del qual és de base octogonal, forma troncopiramidal i vint metres d’altura. Les arestes, les finestres i la base del balcó perimetral del seu primer cos estan rematades amb pedra natural, recercant els seus paraments llisos de color blanc. Sobre aquesta base s’ubica un cos, més reduït, de planta circular amb la llanterna rematada per una cúpula. Interiorment compta amb una escala helicoidal, amb barana de fosa i fusta, al seu primer tram. La torre del far va acompanyada, al seu costat, de dos volums de planta baixa rectangular, a un dels quals es troba adherida, i en els quals s’ubiquen les dependències annexes.

Torre del far del Cap de la Nau, inaugurada el 1928.

Torre del far del Cap de la Nau, inaugurada el 1928. / Tomàs Roselló

Aquest indret es completa amb la cova marina dels Òrguens, ja descrita per Cavanilles a finals del segle XVIII, que s’emplaça als peus del penya-segat de baix del far d’uns cent metres d’altura.

A més a més, aquest paratge inclou una de les microreserves botàniques de la Generalitat Valenciana, protegida des del 1999, amb diferents espècies de vegetació prioritàries. Per tots aquests motius, constitueix un dels llocs més interessants del nostre territori, des del punt de vista ecològic i del paisatge.

Malauradament, el seu entorn més pròxim s’ha vist afectat per l’edificació intensiva de xalets a la Urbanització Torre d’Ambolo, des dels anys setanta del segle XX fins a l’actualitat, la qual ha destruït, en aquest temps, gran part de les seues zones boscoses més properes.

Malgrat això, segueix constituint un dels miradors més destacats de la nostra costa per les vistes que es poden observar del seu voltant. Aquestes resulten realment singulars per la seua costa escarpada, amb un tall de gran alçària, per la manera en què brilla la llum natural i on, cap al Sud, es pot arribar a observar el Penyal d’Ifac de Calp. Aquest litoral es troba banyat per aigües cristal·lines, a través de les quals es pot apreciar el seu fons, que resulten un reclam a les seues cales pròximes com la de la Granadella o la del Moraig, aquesta última ja al terme del Poble Nou de Benitatxell.

En definitiva, un lloc ben especial de blau infinit, on el cel i el mar es junten, el qual caldria preservar perquè puguem continuar gaudint dels inestimables valors del seu paisatge.