Wilson Ferrús guanya el Premi d’Investigació Puig Llorença amb un estudi sobre la purga franquista a l’administració pública partint del cas pobler

La convocatòria del Premi d’Investigació Puig Llorença de 2022 ja té guanyador. L’estudi ‘La repressió administrativa i professional en temps de pau: depuració i purga ideològica. El cas del Poble Nou de Benitatxell’, del catedràtic de Llengua i Literatura i professor associat de la Universitat de València Wilson Ferrús, ha estat el treball triat pel jurat, que integraven Víctor Bisquert, Empar Ferrer, José Antonio Vallés i Francesc Josep Llobell.

Es tracta d’un treball d’investigació que, partint del cas concret del Poble Nou de Benitatxell, tracta de teoritzar sobre la repressió política i institucional a l’administració pública contra funcionaris i treballadors públics una vegada acabada la guerra i instaurada la dictadura franquista.

Tal i com indica el propi Ferrús en la publicació, “hem tractat de constatar que, una vegada finalitzada la guerra, no es va possibilitar ni es va pretendre la fi de la repressió i de la violència, no es va deixar de castigar, depurar, purgar; i no cessà en cap moment l’actitud de revenja ni de venjança”. En l’administració pública concretament, que és sobre el que versa principalment aquest estudi, s’edificà una pràctica amb la qual, segons l’estudi, “es premiava els addictes al Glorioso Movimiento Nacional i es condemnava a la misèria econòmica i social i l’ostracisme més absolut els funcionaris i treballadors públics considerats enemics del nou règim”.

Al Poble Nou, eixa depuració, que havia de fer-se efectiva abans del 31 de desembre de 1939, queda constatada a les actes de les primeres sessions celebrades pel nou ajuntament franquista. És a dir, hi ha constància que es va dur a terme, però no s’han trobat els expedients de depuració. “Quan vaig consultar tota la documentació necessària per al treball a l’arxiu municipal, els expedients de depuració no hi van aparèixer per cap lloc”, assegura Ferrús. L’investigador sí que va poder consultar la relació de la plantilla, on s’observen alguns canvis d’un any a l’altre, tot i que les dades apunten que no es van produir com a conseqüència del procés de depuració.

Un procés de depuració sobre una plantilla molt reduïda, on Ferrús destaca la dimissió de Joaquín Marqués, oficial de secretaria des de 1937. “Una evident autodepuració”, indica l'autor, d'una persona que formava part del Comité d'Enllaç en representació del Partit Socialista. Una víctima, doncs, de la repressió professional franquista que també s'haurà d'enfrontar a un tribunal militar i a qui Ferrús li dedica un apartat específic.

El treball també constata que, com en molts altres pobles menuts de caràcter rural, els canvis i progressos de la República no hi van arribar. A nivell ideològic, social i cultural tot va continuar igual. Les administracions van seguir, durant el període republicà, amb l’única excepció de l'etapa bèl·lica, governades pels mateixos xicotets propietaris procedents de la dreta tradicional, conservadora i clerical, que mai havien format part de Falange ni del feixisme històric, fet que justifica que no es produira una violència i una purga excessiva en l’administració local els primers anys del franquisme. Després de la guerra, els descendents de la vella estructura caciquil que havia ostentat el poder econòmic i social, torna a recuperar el poder polític municipal, ara, a poc a poc, enquadrats dins del partit únic franquista.

Pel que fa als mestres, l’estudi constata que no es va produir cap sanció com a resultat del procés de depuració. Dels set mestres estudiats vinculats a la localitat (Jesusa Bolufer i Vicente Llobell, amb plaça en propietat al Poble Nou; Dolores Marí, que exercí com a interina entre maig de 1937 i la fi de la guerra; Francisco Bolufer i la seua esposa Restituta González, que tenien la seua plaça a la localitat de Biar; el cursetista de 1936 Vicente Pascual, pobler amb plaça interina a Benissa, i el jove falangista J. María Bolufer, que en el moment que es va produir el colp d'estat estudiava Magisteri sota l'avançat Pla Professional republicà) cap va ser sospitós ni sancionat, fet que contrasta amb el conjunt de la comarca de la Marina Alta, tal i com també ha estudiat i ha publicat l'autor de la investigació.

Les fonts consultades per a aquest estudi són nombroses. Des de l’Arxiu Històric Provincial d’Alacant, el Jutjat de Dénia, l’arxiu de Xàbia o el propi del Poble Nou de Benitatxell, entre d’altres; a una extensa bibliografia, on destaca la història local de Pepe Cano, qui Ferrús titlla de “referent”; fins a fonts orals com la de Pedro Pascual, fill de Vicente Pascual, un dels mestres abans mencionats.

De fet, tanta és la informació que Wilson Ferrús ha recopilat, que ja ha avançat que té la intenció de seguir ampliant el treball d’investigació amb una segona part dedicada a la repressió física i a les més de 20 persones de la població que van patir persecució, consells de guerra i falta de llibertat.

Perquè una de les principals raons de ser d’aquest tipus de treballs és, tal com afirma l’autor, “fer pedagogia de la memòria per garantir que la barbàrie i el terror no es tornen a repetir. Cal defensar els valors democràtics i els drets humans front als feixismes, els autoritarismes, els fanatismes. És necessari saber a on ens han portat els missatges d'odi, de rancor, de bons i roïns, d'intolerància... que ara es tornen a repetir".

Tota la gent interessada en conèixer amb més profunditat l’estudi, tindrà l’oportunitat de fer-ho el proper mes de maig, ja que s’està organitzant la seua presentació en un acte públic en el marc de les Festes de la Rosa. A més, posteriorment s’editarà i es posarà a la venda en format de llibre.