Estellés a glopades en el Poble Nou de Benitatxell

Arriba un veí i diu: “Ací em parirem i ací estic”. L'escriptora Anna Moner somriu. A Estellés no se li pot callar. Estellés és la veu d'un poble. “Paraula viva i amarga”. Dolçament amarga com estos excel·lents vins valencians que els assistents que omplin la biblioteca del Poble Nou de Benitatxell assaborixen mentre descobrixen al poeta que li va cantar al “vi de l’esperança, el vi dels sacrificis, // l’esperança rompuda, plantar cara a la vida”. Estellés és poble i vida. Els seus versos aborronen. La bellesa és senzilla i sincera. Crua. És com l'amor: “brusc i salvatge”. Poesia despullada de retòrica. “La carn vol carn” (vers d’Ausiàs March que encapçala la meravella de “Els Amants”). La poesia vol poesia.

Anna Moner desxifra al poeta de Burjassot. No cal enaltir-ho, sinó llegir-ho i celebrar-ho. Ara que es complixen cent anys del naixement del poeta social i cívic, el poeta del poble, Estellés és un gegant. No se li pot callar. La biblioteca s'ompli de veïns i veïnes àvids de beure poesia a glopades. El vi de l’esperança.