“Cartografiar Maria Ibars”: recital imprescindible per a redescobrir una gran autora

Marina Mulet i Rosario Caselles recreen tota la força d'un univers literari arrelat en el Montgó, Dénia i la Marina Alta

Marina Mulet recita els versos i fragments de Maria Ibars i Rosario Caselles l'acompanya a la guitarra

Marina Mulet recita els versos i fragments de Maria Ibars i Rosario Caselles l'acompanya a la guitarra / A. P. F.

Alfons Padilla

Alfons Padilla

Cartografiar és la paraula precisa. Marina Mulet i Rosario Caselles recreen l'univers literari de Maria Ibars. “A l’ombra del Montgó”: l'escriptora va agrupar la seua obra sota aquest títol. Dénia, la gran muntanya litoral i la Marina Alta configuren un territori poètic (“Poemes de Penyamar”) i narratiu (“Vides planes” o “L’últim serf”). Marina recita els versos i llig fragments d'aquestes obres. Rosario l'acompanya amb la seua música. Sorgeix una autora diferent. Dona i escriptora en valencià durant el franquisme: Maria Ibars es va rebel·lar entre línies.

La seua vida és un enigma. “Cartografiar Maria Ibars” al·ludeix a la geografia, a les coordenades reflectides en aquest espill que és l'escriptura. L'autora basteix el seu espai literari. Marina i Rosario la desxifren. Exploren. Guien al públic que ompli la sala el Taller Túria de Els Magazinos de Dénia. Aquest recital, organitzat per la Fundació Baleària, és imprescindible. L'Any Maria Ibars ha de servir per a sacsejar-li prejudicis a l'obra d'una autora a la qual s'ha qualificat de costumista, ruralista o naturalista. Hi ha més. La veu de Marina i la música de Rosario descobreixen altres matisos. Estremeix el retrat que l'escriptora fa de la brutalitat masculina, de les agressions a les dones. Insufla una potència animal a les descripcions. Les del magatzem de la pansa són insuperables. Maria Ibars agusa l'oïda i escolta una “bonior d’abelles en escarot”.

El públic va omplir la sala Taller Túria de Els Magazinos

El públic va omplir la sala Taller Túria de Els Magazinos / A. P. F.

El Montgó, el confident

Marina i Rosario aconsegueixen transmetre la força d'una autora que va fer del Montgó el seu confident: “El Montgó és un bon amic”. Cartografiar és descobrir a l'escriptora a través d'un paisatge que cobra vida. Aquest recital dona el to adient d'allò que revelava l'autora en les línies “a manera de pròleg” de “L’últim serf”. Afirmava que el llibre no era història, ni biografia, “només una novel·la” que potser atrapava l'atmosfera “d'una època”. També deia que el que relatava eren “coses potser mal vistes, mal oïdes, mal contades, mal compreses, i ara… ¿mal recontades?”. Però no. Maria Ibars no construeix un territori mític, sinó literari. I la seua literatura està arrelada. És la gran narradora del món de la pansa. Ningú com ella ha arribat a la veritat d'eixe temps.

Veus apassionades i intel·ligents

L’escriptora sorgeix amb tota la seua força en un recital que cartografia a una autora que cal rellegir amb nous ulls i escoltar a través de veus tan apassionades i intel·ligents com les de Marina Mulet i Rosario Caselles.