L'estreta relació entre el paisatge de la seda i la costa eriçada de torres de guaita: una exposició en Dénia ho revela

El pacífic paisatge de la seda, de les moreres i de les laborioses moreries (els barris on al principi es fabricava la seda) té una relació molt estreta amb el litoral valencià eriçat de torres de guaita.

Des de hui i fins al 6 d’octubre es pot visitar al Museu de la Mar de Dénia l’exposició “De temor i seda. Les talaies de la costa”, una mostra “que abasta un tema no massa conegut del gran públic com ara el bastiment, a partir del segle XVI, d’un sistema de defensa coordinat derivat del temor davant la pirateria barbaresca que assotava les nostres costes i que va ser finançat mitjançant un impost especial sobre la seda”, decretat per les Corts valencianes en 1547, ha explicat hui en l’obertura de l’exposició la cap de l’Àrea d’Arqueologia i Museus de l’Ajuntament de Dénia, Massu Sentí. A més, ha afegit, exhibeix materials cartogràfics i planimètrics inèdits.

“De temor i seda” ens mostra les torres de vigilància que jalonen els 500 quilòmetres d’accidentada costa valenciana plena de cales, badies, illots, platges i penya-segats, que determinaren les característiques del sistema defensiu, amb una alternança de torres i fortins, complementada per la guaita constant de viles i ciutats costaneres.

La huella de la seda en la historia valenciana

L’exposició naix amb “el desig de mostrar que este sistema defensiu traçat al llarg de la costa del Regne de València, elements aïllats, humils, però amb un enorme valor, constitueix un dels trets d’identitat més importants de l’actual Comunitat Valenciana”, ha afirmat el comissari de la mostra, Luis Arciniega, director de la càtedra Demetrio Ribes de la Universitat de València, especialitzada en la Història de l’Obra Pública.

L'impost sobre la seda

“Si bé el temor a pirates i corsaris nord-africans era comú en tota la Mediterrània, la solució que es va donar al Regne de València si va ser singular, per quan es va costejar amb l’impost sobre la seda”, ha assenyalat Arciniega. Una altra peculiaritat d’estes terres fou la presència d’una gran quantitat de població morisca, “que va engrandir este temor”.

L’exposició, no obstant el rigor científic i multidisciplinari que la sustenta, adopta formes didàctiques mitjançant un enfocament gràfic que empra també l’ús de l’audiovisual. Els textos que acompanyen els elements gràfics estan escrits en tres llengües –valencià, castellà i anglés- la qual cosa fa esta mostra “especialment atractiva per al públic autòcton i visitant”, ha destacat Massu Sentí.