Xàbia, entre grues i anuncis d’Airbnb

Mires on mires trobaràs màquines, cartells de nova promoció i màquines picant pedra. Com en la vella llegenda peninsular, un turista podria creuar del Cap de Sant Antoni a La Granadella de grua en grua sense tocar terra.

La mala noticia és que l’urbanisme a Xàbia va a velocitats dels anys 90 (el ritme d’obra nova ha crescut un 25%) i el preus superen als de la bambolla immobiliària (més de 3.000 euros/m²). La notícia pitjor és que eixes cases no són per a tu, ni per a ningú que conegues. Especialment, en el cas dels jóvens, que han d’anar-se’n de Xàbia – i cada vegada més lluny per l’efecte contagi a la Marina Alta - i són substituïts per inversors casuals i maletetes amb rodes de cap de setmana.

No cal insistir en el perjudici social que implica. Pèrdua d’arrelament, destrucció de la xarxa de relacions, desfeta cultural, separació de famílies i amics, fuita de talent, dependència del turisme, indiferència cap al futur del poble per part de gent que no el sent com a propi, destrucció d’espais essencials...

...I un tercer factor, que s’enfronta a la seua prova de foc: la convivència.

El que havia sigut un valor tradicional de la qualitat de vida a Xàbia, és ara una realitat fràgil i trencadissa.

La campanya de Pasqua suposa el primer pic d’afluència de l’any. El moment de vore què passa amb les vivendes turístiques del nostre poble i quin és el preu que pagaran els veïns i veïnes per tindre al costat cases convertides en negoci. En esta febre de l’or, l’or és per a quatre i la febre per a tots.

La queixa és transversal. Persones de totes les tendències i perfils en demostren el malestar amb insistència. Nits en blanc, molèsties, baralles, policia desbordada, rècords d’avisos que ningú atén, desperfectes... i servicis col·lapsats. A més, sense retorn econòmic en forma d’impostos, perquè en no tindre taxa turística els valencians juguem amb una mà lligada a l’esquena. Estem perdent milions d’euros que podrien convertir-se en places, sanejament, formació, ajudes, manteniment d’espais naturals... com fan altres destinacions d’èxit del nostre entorn.

Xàbia té vora 6.000 vivendes de lloguer turístic i una moratòria en marxa gràcies a la nostra insistència de la qual han passat 6 mesos sense prendre cap decisió. Ací qui governa? Aconseguir un lloguer per a tot l’any és missió impossible. El Pla General que havia de protegir 8 milions de m² està soterrat en un calaix – i amb cap gana de traure’l - i té les mesures transitòries caducades. Hi ha un informe de la Universitat d’Alacant que diu que a Duanes no hauria de donar-se cap llicència més per risc de saturació... I seguim parats.

Front a això, el que veiem en els últims mesos és un departament d’Urbanisme amb els funcionaris que han de vetllar per la legalitat anant-se’n (algú haurà d’explicar-ne els motius) i, mentre eixos funcionaris creuen la porta, des de la regidoria se li posa “alfombra roja” a promotors i constructors de fora del nostre poble. Veïns i propietaris de segones residències ja estan posant-se les mans al cap.

És el moment de ser valents, defensar un model de poble i traure el lloguer turístic dels barris i els blocs de vivendes per a concentrar-lo en el disseminat i les construccions unifamiliars. I també de deixar de destinar recursos sense límit a donar llicències d’obra nova i començar a mirar cap a les infraestructures públiques, la reforma de vivendes i la inspecció d’irregularitats en un terme que no pot convertir-se en un tauler de monopoli.

O això, o assumir que Xàbia S.L ja no és més un poble i nosaltres no som veïns. Amb sort, empleats de temporada. Vol un café, senyor?