El PP de la Marina Alta tracta de tu a Juanfran i té fil directe amb Pérez Llorca

La Marina Alta està igual de lluny de València que d'Alacant. Aquesta equidistància vol dir aïllament. La comarca viu del turisme, però té ànima orgullosa de poble. És d'inexpugnables castells islàmics i no de bizantins Palaus. Feréstega, morisca i de cabdills (Mujahid i Al-Azraq) i després de cacics, senyorets agrícoles, promotors urbanístics i d’un veïnat que sempre està d’un pèl de tirar-se al carrer, la comarca no connecta amb les capitals. Amb tren, per descomptat, que no connecta. Els inquilins del Palau (el de la Generalitat) han vingut a la Marina Alta més com a turistes que a arromangar-se. Lerma tenia tirada per Calp; Olivas i Camps, per Xàbia, i Ximo Puig es repartia entre Xàbia i Dénia. Mazón anava AP-7 a dalt i a baix i passava de llarg.

Però ara ha arribat a palau un indígena. Finestrat és a la comarca veïna de la Marina Baixa, d'acord. Però és poble. I va tindre castell almohade. Això imprimeix caràcter. Juanfran és el primer president amb “ànima marinera”.

I en el PP de la Marina Alta han llançat les campanes al vol. En el PPCV hi ha un batibull de famílies (zaplanistes, campsistes, cristians vells, neocristians…). La Marina té marca pròpia: el ciscarisme. José Císcar, qui va començar la seua ascensió de llampec conquistant l'alcaldia de Teulada amb el partit independent “Ciutadans per Moraira”, sempre ha defés el pragmatisme, el possibilisme i la capacitat de teixir aliances i consensos. Clar i ras: no em case amb ningú, però “festege amb tots”. Un tret del ciscarisme és que és valencianista de dolçaina i tabalet, un valencianisme un punt folklòric, però ben afinat i correcte.

Doncs bé, eixe sector, que en els últims anys havia mantingut un perfil baix, torna a primer pla. Les comarques de la Marina Alta i la Marina Baixa recuperen influència. Fonts del PP comarcal consultades venen a dir que aquestes comarques tracten de tu a Juanfran i tenen fil directe amb Pérez Llorca. Recorden que Ciscar va ser el mentor de l'ara president: va ser qui el va animar a fer el salt a l'alcaldia de Finestrat i qui el va apadrinar en el PP alacantí.

Altres polítics del rogle de Císcar que van confraternitzar de seguida amb el polític finestratí van ser César Sánchez, exalcalde de Calp i expresident de la Diputació d'Alacant (hui diputat en el Congrés i líder en l’“exili” de l'oposició calpina), i el teuladí Raúl Dalmau, excap de gabinet de Císcar, coordinador del PP de la província d'Alacant i ara cap de gabinet de l'alcaldessa de Xàbia, Rosa Cardona. Els alcaldes de Benissa, Arturo Poquet, i de Llíber, José Juan Reus, també estan acostats al ciscarisme de nova ona anomenat llorquisme. Mentrestrant, l'alcalde de Teulada, Raúl Llobell, i la líder del PP a Dénia, Pepa Font, per a la qual Mazón va crear l’ínsula de Barataria de comissionada del port denier, s'afanyaran a soltar llast i a dir que l’expresident del Consell era “un gran desconegut per a mi”.

Torna el ciscarisme? Bé, aquest estil polític és, bàsicament, pragmatisme i consens. Però des del PP de la Marina Alta insistixen que el pragmatisme no significa cedir i au, sinó alliberar-se de rigideses i passar de la cabuderia de les mentides a la tenacitat de les conviccions. Però l'equilibri és difícil. És un exercici d’elasticitat, molta elasticitat, a la dreta (a l'extrema dreta) i al centreesquerra (l'oposició).

Però tot està per veure. El Palau té els seus laberints. La Marina Alta arrossega molts comptes pendents (col·legis, residències, centres de salut o el tren que mai arriba) i a Juanfran li toca, primer que res, tancar les ferides obertes per Mazón. L’expresident ha deixat a la societat valenciana feta un sentllàtzer. Ha d’apaivagar tots els menyspreus del seu antecessor.

Però hi ha confiança que Pérez Llorca faça política territorial, corregisca greuges històrics i bastí ponts (el del Tonyinero, que uneix Dénia i Oliva, està fet tabac). Se li demana que aplique, sense exageracions, és clar, allò de “cada terra fa sa guerra”, és a dir, que agrane una mica cap a casa. Ara la Marina té veu. Falta saber si el tu a tu amb Juanfran es tradueix també a entendre que el Palau ha de deixar-se d'atiar focs a la comarca (guerra contra l'Estat amb els “deslindes” o concessions en ports i clubs nàutics que són més negoci i privilegis que una altra cosa) i es decideix a escometre inversions. Es tracta de superar el prejuí que aquestes comarques estan beneïdes pel turisme i que amb això van que es maten.

Suscríbete para seguir leyendo