Companya, jo sí que et crec!!

En aquest any que està a punt de finalitzar hem sigut testimonis de diversos casos d'abús d'autoritat i de violència masclista en les anomenades “altes esferes” de la societat, fruit de la violència patriarcal.

S’ha posat ben de manifest com homes que en teoria ho tenien tot, els anomenats “pilars de la comunitat”, que haurien de ser exemple i referent per a les futures generacions, han violentat a dones perpetuant l'estereotip de la superioritat masculina, utilitzant a dones prostituïdes per a les seues festes privades com a trofeus després d'una “bona faena”; fent servir el seu lloc de poder per menysprear, humiliar, arraconar, subjugar les dones mitjançant comportaments, actituds, gestos, o frases masclistes tan utilitzades i acceptades culturalment com la de “vine boveta, jo t'ensenyaré el que és bo” o la de “calla, deixa’m fer a mi, que tu no saps” encara que siga murmurada a cau d'orella, assetjaments sexuals i coaccions que proliferen en una societat que hauria de desterrar-los.

La frase tan estesa de “les dones sempre diuen no, quan en realitat volen dir sí” tanca en si mateixa una violència masclista de poder i d'abús sexual culturalment acceptada.

Però les dones ja no callem, ja no acatxem el cap, ja no ens amaguem. Nosaltres ara denunciem, assenyalem i plantem cara. Tot i que després d'haver sigut violentades, després de passar pel trauma d'haver d'anar a posar una denúncia, encara hem de suportar, en moltes ocasions, que se’ns intente culpabilitzar amb allò de:

Per què vas entrar allí si sabies el que anava a passar?

Per què no li vas parar els peus en eixe moment?

Per què no et vas defensar fins a l'extenuació?

Totes les dones, i diem clarament TOTES, en alguna ocasió hem sigut víctimes d'alguna mena de violència masclista, o micromasclista:

El típic que denominem “bavós”, que aprofita qualsevol excusa per a refregar el seu cos contra el d'una dona, (en un supermercat en anar a agafar alguna cosa d'una prestatgeria, per exemple) o eixe que et mira com si poguera veure a través de la teua roba i que et fa sentir incòmoda i insegura. Aquestes mal anomenades “ximpleries que fan els homes” (autèntics micromasclismes) conformen comportaments masclistes que deriven en circumstàncies laborals, socials, culturals d’assetjament cap a les dones, veritables situacions de discriminació i violència de gènere en la relació amb el món.

No podem, ni volem permetre que es continuen reproduint aquests casos, com els ocorreguts a Torremolinos, Algesires i a tants altres llocs del territori nacional. O en la nostra mateixa comarca, com és el cas del regidor del poble de Xàbia, presumptament assetjant i violentant a una empleada municipal.

Les Associacions Feministes de La Marina Alta diem JA N'HI HA PROU i ens posem, com sempre, del costat de la víctima, siga qui siga, tinga el color que tinga i vinga d'on vinga, encara que milite en un partit que nega la violència masclista, nosaltres cridem:

COMPANYA, JO SÍ QUE ET CREC!!

Tot el nostre suport i sororitat per a qualsevol dona que ho necessite.

Demanem i exigim que tots els partits polítics prenguen cartes en l'assumpte, es posen a la feina perquè deixe d'ocórrer qualsevol cas de violència masclista en les seues files, que no amaguen més cap assetjament o abús sexual entre els seus militants, ocupen el càrrec que ocupen, i que els càstigs siguen més que exemplars per a aquells que haurien de donar exemple a la societat.

*Signat per Xarxa de Dones Teulada Moraria, Xarxa de Dones Marina Alta, Dones Cabal Pego, No + Verger, Matria, Comissio de Dones Jesús Pobre, Alanna i Mujeres por la Igualdad Calp.