La vida d'este paràsit és trista, curta i solitària. Creix a l'interior d'una ametlla, de la qual s'alimenta, durant l'hivern. Amb la primavera s'allibera. Si és femella, copula amb el mascle, al cap de deu dies pon els ous en el fruit i s'acomiada d'aquest món. Això sí «infecta» entre 50 i 100 ametlles. Suficient per a causar danys de consideració als productors, entre altres motius perquè és «molt difícil d'erradicar en protegir-se la larva en l'ametlla», tal com assegura el director general d'Agricultura de la Generalitat, Roger Llanes. L'eurytoma amygdali va entrar en la Comunitat Valenciana fa només tres anys procedent de la Manchuela castellana, on havia aparegut en 2010. Va penetrar primer per la zona de Cofrents i Utiel-Requena, però ja s'ha expandit a l'Alt i Mitjà Vinalopó, la Foia de Bunyol i fins i tot el Camp de Túria.
L'administració autonòmica no té dades concretes de superfície afectada, però Llanes admet que «està creixent a escala comarcal». És una pèssima notícia si tenim en compte que l'ametller és el tercer cultiu en extensió en la Comunitat Valenciana. Les 91.291 hectàrees que hi havia en 2017 només es veien superades per l'olivar i els cítrics. La bona notícia és que esta plaga no afecta l'arbre, només la fruita.
La complexitat per a controlar este insecte i exterminar-lo radica que no n'hi ha prou amb els tractaments químics contra els adults, perquè el fonamental és suprimir les ametlles infectades perquè les larves no es convertisquen en vespes i el cicle vital continue. La solució, segons explica el tècnic d'AVA-Asaja, Frederic Martínez, passa per recollir les ametlles que han quedat en l'arbre després de la collita i cremar-les. El problema és que les que estan infectades són més resistents al despreniment amb la màquina vibradora amb la qual es fa esta tasca, i, clar, és molt de treball per a l'agricultor.
La Comunitat Valenciana va ser el febrer de 2018 la primera autonomia que va declarar esta plaga, abans fins i tot que Castella-la Manxa, que acaba de fer-ho. Segons Llanes, va ser una decisió molt important per a prendre mesures i, de manera especial, per a protegir als productors que es regixen per les normes de l'agricultura ecològica. Segons Martínez, com en este cultiu no es poden utilitzar productes químics, la població de vespa va augmentar per la por dels agricultors a perdre les ajudes que dona l'administració o a haver de retornar-les.
Amb la citada declaració, este problema va quedar resolt, ja que es va permetre al productor utilitzar estos compostos químics per a erradicar la vespa sense perdre les subvencions, encara que estes ametlles no es poden vendre en el canal ecològic, sinó en el tradicional.
Finalment, el tècnic d'AVA insta als agricultors a denunciar davant l'Administració autonòmica, que té un programa de detecció precoç basat en mostres, l'existència de parcel·les abandonades, perquè és ací on troba un focus d'expansió d'este paràsit implacable.
