L'aprovació per unanimitat de tots els partits polítics en l'últim ple de l'ajuntament de la declaració de Sagunt com a Capital Valenciana de la Romanització hauria d'actuar com un important revulsiu per a la societat saguntina. No és una moció qualsevol, en absolut, esta declaració pretén ser l'inici d'un procés obert de reflexió que porte a l'elaboració d'una candidatura de la ciutat com a Patrimoni Mundial de la Humanitat.
No hauria de ser únicament una reflexió històrica o relacionada estrictament amb les nostres possibilitats en funció dels criteris de la Unesco. En la meua opinió, hauríem de ser capaços de reflexionar al voltant de qüestions més transcendents que ens ajudaren a projectar el futur sobre bases més sòlides: D'on venim? Qui som? Cap a on volem anar?
El camí no serà fàcil, més aviat serà llarg i complex, però qui sap si unint totes les voluntats —institucions i societat civil— siga possible configurar una estratègia de ciutat —des de la més sincera acceptació de la seua dualitat, de la seua pluralitat— que enfortisca les nostres esperances i expectatives de futur. I qui sap si, com a resultat del procés, la Unesco premie el nostre renovat entusiasme.
Evidentment, el patrimoni històric de Sagunt és objectivament mereixedor de la qualificació com a Patrimoni de la Humanitat. Tanmateix, al llarg de moltes dècades, i fins i tot segles, la deixadesa de les institucions, la indiferència generalitzada dels ciutadans i l'abandonament dels uns i dels altres han convertit el llegat històric en una entelèquia difícil d'entendre per als seus visitants.
Cal dir que els seus dos principals monuments —el castell i el teatre romà— han estat i estan en mans de la Generalitat i l'Estat i l'ajuntament sempre ha hagut d'assumir esta circumstància de vegades com un llast. De tota manera, no hem d'oblidar la responsabilitat que han tingut els mateixos ciutadans amb l'estat del seu patrimoni històric, bé siga per deixadesa o bé per desconeixement. Afortunadament, els últims anys, amb l'aparició de diferents col·lectius, hi ha hagut un canvi significatiu en esta rància actitud.
Un canvi de mentalitat en el qual hem de ser capaços d'aprofundir si volem que la nau del futur arribe a bon port. Però, a més, hem d'obrir les finestres de la ciutat i compartir amb els valencians i les valencianes les bondats dels nostres testimonis històrics. Amb els valencians, amb els espanyols, i amb la resta del món, per descomptat.
A hores d'ara desconec quins seran els criteris als quals podrà agafar-se la candidatura de Sagunt a Patrimoni de la Humanitat. Primer, cal incentivar una pluja d'idees en la qual participe tothom. D'entrada, no puc deixar d'esmentar el simbolisme del castell com un tossal que testimonia el pas de diferents cultures i civilitzacions. O el fet que les primeres monedes que circularen a la Península Ibèrica van ser encunyades a ArseSaguntum, o que la ciutat ibèrica tinguera un importantíssim empori comercial amb la participació de diferents pobles del Mediterrani des del segle V a.c. a través del Grau Vell.
Tampoc no cal oblidar la magnífica configuració urbana del barri jueu i la seua extraordinària i originalíssima necròpolis. El temple de Diana (segle III a.c.), posem per cas, ¿és un dels primers testimonis, si no el primer d'influència grecollatina a Hispània? I la Domus Baebia, l'aula didàctica sobre el món romà, ¿és una aula única arreu del món per les seues característiques? Es tracta només d'alguns exemples.
Ara bé, més enllà de la catalogació com a Patrimoni Mundial de la Humanitat, i fins i tot encara més important, està el fet que la ciutat i els seus ciutadans —des de la més sincera acceptació de la seua dualitat, com deia— participen en un procés que genere expectatives de futur i siga capaç de pujar-nos l'autoestima col·lectiva.
D'on venim? Qui som? Cap a on anem? No sé si serem capaços de resoldre estes transcendents preguntes. Però, en la mesura que caminem junts en una nova cultura del consens i dels missatges positius i participem de la mateixa estratègia de ciutat, qui sap si convertirem Sagunt en la capital del futur.
