Els esdeveniments locals afecten cada vegada al conjunt dels nostres pobles. Tots ens fem més partícips que abans del que passa a la comarca. En eixa situació es troba el recent cas de trencament de relacions de l'ajuntament de Benavites i el rector de l'església de la població. Un conflicte entre la societat i l'església que hui ha passat a este indret de les Valls i que demà pot ocórrer en qualsevol racó de les baronies. Des de fora no es pot valorar la responsabilitat de cap de les parts. No obstant això, el fet que siga tota la societat, representada per la integritat de les forces polítiques, la que haja trencat amb l'autoritat religiosa, significa que cal reflexionar-ho.
La primera reflexió que se'n pot fer és que, per damunt de les peculiaritats del cas, s'ha tindre en compte les característiques actuals de la societat civil i de la comunitat religiosa en cadascú dels nostres municipis. Per una banda hi ha unes col·lectivitats xicotetes que cada vegada estan més cohesionades per moviments associatius no religiosos. Per una altra part està la comunitat cristiana, la qual ha passat a tindre un protagonisme compartit en la vida pública de les localitats. Són responsables de les activitats religioses dels seus membres però ja no els únics guardians de les tradicions i festivitats. A més, a esta circumstància, cal afegir el fet que els ministres de l'església cada vegada no sols són més compartits per diversos pobles sinó que les seues estades hi són menors.
La segona reflexió que es pot aportar és que hui i sempre l'església local està legitimada per a manifestar el seu parer de qualsevol tema. Però no s'ha d'oblidar que en qualsevol país democràtic les opinions s'han d'expressar amb tolerància i sense mostrar el desig d'imposar res. L'actual sistema jurídic garantix el respecte a les persones però també als pobles, a les seues tradicions i a la manera de ser. Per eixe motiu els ministres de l'església han d'entendre que cal respectar la idiosincràsia del lloc. Es té dret, com no pot ser d'una altra manera: a ser crític, a mostrar-se disconformes i a organitzar les activitats religioses de la comunitat. Els altars i els espais públics poden aprofitar-se per a llançar qualsevol proclama o idea. Tanmateix en un estat de dret tots tenen dret a defensar-se i a demanar empar a un tribunal. El presbiteri no té immunitat. Ha de respondre també a les acusacions que llance.
En definitiva, este desgradable cas de Benavites ens ha de fer reflexionar a la comarca Els capellans han de respectar sempre els pobles. Han d'assumir que en un estat democràtic les acusacions s'han de demostrar, siguen dites des d'una església o en un carrer.Han de tindre en compte que el seu pas cada vegada és més breu i menys intens en les poblacions. Per eixa raó han de buscar, sense renunciar als seus principis, que no es trenque la unitat i la bona harmonia en els municipis. Ells se'n van i sempre queda el poble, format per la societat civil i la comunitat religiosa. Confiem que este exemple ens ajude als pobles i als capellans a dependre la lliçó.
