El Ple de l'Ajuntament de Sagunt ha donat el vistiplau a la constitució del Consell Assessor del Patrimoni de la Humanitat. Encara que des de fa mesos la ciutadania ha estat atenta a totes les iniciatives que des del consistori s'han llançat per reflexionar, dinamitzar i donar a conéixer el nostre patrimoni, la constitució d'este organisme de caràcter assessor és un punt d'inflexió essencial en el procés d'elaboració de la candidatura.
Per què és essencial? És essencial perquè per primera vegada l'Ajuntament comptarà amb un Consell Assessor la finalitat del qual serà únicament i exclusiva elaborar una candidatura per a Patrimoni de la Humanitat. És a dir, costarà més o menys, tindrà el ritme que tindrà, però tard o d'hora Sagunt presentarà la candidatura. D'una manera o d'altra, l'espenta del projecte dependrà dels col·lectius locals i de les persones representades dins de l'organisme assessor de l'Ajuntament.
En la meua opinió, cal anar sense pressa però sense pausa, com diu el tòpic. Espanya és el tercer país del món, després d'Itàlia i Xina, amb més patrimonis de la humanitat. Amb altres paraules, la Unesco serà molt exigent amb qualsevol iniciativa espanyola que no estiga ben fonamentada. La candidatura, per tant, haurà de ser sòlida, excepcional, rigorosa, molt ben argumentada. Cal fer molt bé els deures. Tenim un patrimoni excepcional, sens dubte. Però cal posar-lo en valor i tant important com la recuperació és l'elaboració d'un relat que el faça singular, excepcional en el context mundial.
Ens ho va dir, molt amablement, Federico Mayor Zaragoza: hem de demostrar que el nostre patrimoni és excepcional en el món. I això no és gens fàcil, per a res. A pesar de tot, Mayor Zaragoza, exdirector de la Unesco i una gran personalitat internacional, va demostrar la seua confiança en les potencialitats de la nostra ciutat. I això no és qualsevol cosa. Hem d'estar contents, tenim un bon punt de partida. Cal anar treballant conscients que el camí serà difícil, tindrem daltabaixos, però ja l'hem iniciat.
D'altra banda, com a periodista compromés des de fa anys en la recuperació del patrimoni saguntí, com a assessor de cultura i coordinador del projecte, he de reconéixer la implicació de l'alcalde, Quico Fernández, de l'Equip de Govern, i de tots els grups polítics del consistori que han apostat per la iniciativa. És un projecte de futur, d'il·lusió i autoestima, que reclama necessàriament el suport i el consens dels partits polítics. És fonamental.
Respecte de la composició del Consell Assessor del Patrimoni de la Humanitat, de caràcter eminentment tècnic, des de l'Ajuntament s'ha apostat des del primer moment per dinamitzar i implicar en el procés la societat civil relacionada amb el patrimoni i la cultura. Ells hauran de ser els protagonistes, al capdavall. Hem buscat també, per descomptat, la inestimable ajuda de les universitats valencianes. I del Consell Valencià de Cultura, a través del seu secretari, Jesús Huguet, un gran entusiasta de la ciutat. Únicament, com deia, des del rigor històric, des de la investigació i el coneixement, podrem aportar un discurs diferenciat que ens faça excepcionals.
Hem d'esmentar també la col·laboració dels magnífics professionals de l'Ajuntament i de la conselleria de Cultura relacionats amb el nostre patrimoni. I el paper que han de jugar els investigadors locals, que tant han treballat per la recuperació del patrimoni de la ciutat. La participació de l'arqueòloga Carmen Aranegui (recentment premiada amb la distinció al mèrit cultural de la Generalitat), una iberista de renom internacional que ha estudiat profundament la nostra història, serà imprescindible per a nosaltres. O de l'escriptor i periodista Fernando Delgado, que en reiterades ocasions ha manifestat el seu entusiasme per les potencialitats patrimonials i culturals de la ciutat. Comptat i debatut, caminarem a poc a poc, però de manera sòlida i ferma. El camí s'ha iniciat.
