Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Els bascos i el Port de Sagunt

Una vista de l' antiga fàbrica del Port de Sagunt. fundación patrimonio industrial

Serà el primer cens del segle XX, el de 1910, el que aporta informació fidedigna sobre les 513 persones que vivien en el nou poblat; hem rebutjat del cens les que ocupaven les alqueries i les que en el moment comptable es trobaven embarcades en el moll. En aquest cens, els bascos van representar el 14,6 %, lluny de la massiva aportació valenciana que representà el 63,3 %, sent aquesta la mà d'obra i peonatge i els bascos els tècnics i especialistes. Lluny restà l'aportació aragonesa amb un 7,2 %. El cens posterior serà el de 1916 i els bascos representaran el 6,4 % -90 persones d'un total de 1.404 habitants-. I encara minvarà aquesta aportació basca en el següent cens, el de 1920, amb el 5,2 % -80 persones de 1538-. Potser que després de la Guerra Civil, amb l'annexió de la CSM per part dels Altos Hornos de Vizcaya, el percentatge pogués arribar al 6 ó 7 %, sent sempre la província de Biscaia la que més aportarà amb un 80 % dels immigrats.

Colònia basca

Amb aquestes dades, podem esmentar alguns camps que hem treballat, com els naixements, els esports, els negocis i els censos que presentem i que els tenim en procés de publicació. En els naixements, trobem nadons d'època primerenca amb pare o mare procedent del País Basc, com Allende Azcuna, Ocerin Unzaga, Ormaechea Amézaga, Gorrochategui, Ugarte Aguirregaviria, Landázuri, etc. En els esports, una bona part dels equips han comptat amb jugadors bascos, als quals se'ls procurava un lloc de treball en la siderúrgica, i així en futbol podem esmentar que tant l'antic Spòrting, com després l'Acero, han tingut la referència de l'Athlètic de Bilbao, tant en l'equipació com en la filosofia del club. En aquest esport podem esmentar jugadors com Omarrementería, Berrondo, Urrutia, Soloeta, Onaindía, Echave, Elorduy, Gorrochategui, Ollacarizqueta, etc. En bàsquet, handbol i atletisme: els germans Madurga. Un esment a banda mereixerien els bons pilotaris i les magnífiques partides de pilota a mà en la «canxa» del Fornàs. A banda, s'instal·laren al llarg dels anys importants llinatges, com els Sarasola, Larrabeiti, Ormaechea, Artagoitia, Ituarte, Leceta, Idiazábal, Zurriaga, Ochoa, Otalora, Zabaleta, Gotia, Zubizarreta, Gaua, Idarraga, etc., gran part integrats en la classe dirigent, la qual tenia el seu barri exclusiu, una urbanització prohibida per a la resta de treballadors, com era la Ciutat jardí o Gerència.

En definitiva, la colònia basca tenia uns excel·lents representants per aquestes terres saguntines on no era estrany veure'ls pel carrer amb les txapeles o jugant a la rana amb el disc de ferro a la porta de la Vizcaya, almenys fins els anys 70 del proppassat segle. Què ha quedat avui d'aquells capdavanters? Ni més ni menys que una gran població de més de 40.000 habitants i molts descendents que encara conserven l'esperit i l'empenta dels seus majors, perquè no han oblidat mai la terra de procedència dels avantpassats.

Compartir el artículo

stats