om en un subtil joc d´espills entre la realitat i la ficció, de satírics reflexos onírics i provocadores al·locucions al públic, el Centre Cultural Mario Monreal ha sigut l´escenari d´un monòleg teatral, interpretat magníficament per Toni Llorens i escrit per Albert Forment, que recorda -salvant les distàncies- aquella original i ben reconeguda obra de Luigi Pirandello Sis personatges en busca d´autor. En aquella peça teatral els sis personatges busquen obsessivament un autor que certifique la seua existència i els ajude a consumar el seu destí dins del drama teatral. S´han quedat suspesos en la boira imaginativa de l´autor i els seus papers no han sigut materialitzats en cap text que definisca els seus rols com a personatges. Este és el drama que mou l´acció de l´obra.

En L´art del suïcidi, d´Albert Forment, s´estableix un incisiu, punxant i astringent diàleg entre l´actor, el personatge i els personatges, l´autor i el públic, que conforma una original peça tragicòmica que, si més no, reclama de manera exigent la reflexió del públic sobre els límits del teatre i l´escenificació que representa entre la ficció i la realitat. Es tracta d´un text agosarat, incòmode i atrevit que trenca de manera brillant la cadència, sovint excessivament políticament correcta, malgrat la pretensiosa aspiració a l´humor, que podem trobar en molts monòlegs teatrals a l´ús.

La concepció metateatral de l´obra és força interessant perquè empastifa de socarrada ironia diferents personatges molt rellevants dins de la història i la vida social contemporània. A fi de comptes, tots estan tallats per la mateixa intenció de satiritzar, de vegades cínicament, les circumstàncies, les ideologies i les creences que representen. D´esta crema no s´escapa ningú, ni l´actor, ni l´autor ni el públic, que demana sang als actors en acudir al teatre, «una mort que els alegre la vida en forma d´espectacle macabre».

Hi ha una provocadora relació entre Pep, l´actor real, i Pep, el personatge, i després tots els personatges que ha interpretat l´actor: Acteó, el mercenari grec, Juan Tudón, l´anarcosindicalista, Josep Lleó, president d´un equip de futbol, Ferran Capdevila, el maltractador, Alexandre VI, el papa Borja, Lepoldo Fernández, el botxí franquista i el soldat de Déu.

Així les coses, L´art del suïcidi és un monòleg que interpel·la càusticament al públic i ens deixa amb un cert neguit, més enllà de l´autocomplaença habitual dels monòlegs més comuns. És allò que cal i correspon a un text que pretén colpir l´espectador i exigir que reflexione. Tot i això, Pep, l´actor, acaba el monòleg suïcidant-se per complaure l´exigència del públic.