Francisco Sanchis Marco va nàixer a Sagunt l'any 1945, dos anys abans que jo, i va viure la seua infantesa al carrer dels Cavallers, ben prop de ma casa. De xicotet era tranquil, pacífic, estudiós. A Paco el vaig tornar a trobar en el Cineclub Musical perquè ell, fonamentalment ell, i els seus amics Rafa Català, Juli Piera, Ramon Rosselló... se'n feren càrrec després del període inicial en què participaren els nascuts en els primers anys dels quaranta i abans dels que el portàrem a finals de la dècada. En els anys que Paco portà el Cineclub fou una alimara cultural de la ciutat que ens va servir de referència als que ens férem càrrec dirigits per Francesc Agües. Després marxà a València a estudiar Enginyeria, més tard més lluny encara a treballar en l'empresa privada i finalment, en una decisió que l'honra, passà a la Universitat Politècnica de Madrid. Perdut el rastre, eixe silenci en la relació es trencà l'any 2006 quan per Sagunt els amics comentàrem que Paco Sanchis havia sofert una hemorràgia cerebral per una malformació congènita que li féu perdre la fluïdesa verbal, la capacitat de llegir, d'escriure, de fer càlculs senzills, d'orientar-se, cefalees, etcètera que l'abocà a un procés llarg de recuperació o reparació de les deficiències en què el postrà el trauma.

Sovint les persones es fan preguntes sobre què seria d'elles si no haguerem seguit el camí realitzat en la vida en qüestions com els estudis, la professió o l'amor; o si tal fet fortuït no s'haguera produït. Doncs Paco Sanchis sofrí dissortadament una hemorràgia cerebral que el situà en aquest punt mateixa de la vida en què després de seixanta anys hagué de decidir com construir la seua segona vida. Ell es posà com a objectiu poder refer la primera vida, més concretament, poder fer de la lectura la seua raó de viure. Als trenta-sis mesos, quan pogué rellegir tres novel·les de la seua adolescència, els fills li proposaren que escrivira la seua experiència i, després de pensar-s'ho, s'hi posà feliçment.

I dic feliçment perquè Yo es otro comença quan el protagonista pot tornar a submergir-se en el món de la lectura. De manera que els greus efectes de l'hemorràgia, les visites dels metges, al fisioterapeuta i la constant ajuda de l'esposa, els dubtes , els progressos etcètera, són complementats amb els sentiments, desitjos, somnis i pors que invadien el malalt. Més encara, el protagonista i tot el món que l'envolta (familiars, amics, companys, sanitaris...) estan contextualitzats en la passió de l'autor i del protagonista per les històries de les novel·les que l'autor havia llegit.

Yo es otro, a més de ser un excel·lent informe, és una novel·la que naix del cosmos literari de Paco Sanchis. Està escrita en primera persona, amb un castellà precís i ric. És amena, en una textualitat epistolar que interpel·la el lector; interessant, perquè ens fa seguir pas a pas l'evolució dramàtica de l'enfermetat; útil, perquè pot ajudar ben segur els que puguen veure-s'hi involucrats; optimista, perquè encomana la força i l'esforç que el protagonista posa en la superació dels efectes; tendrá, perquè reflecteix la seua rica ànima i la dels familiars i amics, instructiva respecte de la Literatura perquè descobreix un personatge submergit entre novel·les, i suggestiva perquè et permet contrastar les interpretacions personals de les obres comentades amb les del lector.

La lectura de la novel·la Yo es otro descol·loca sovint el lector perquè de trobar-se enmig de la vida de Paco passa a viure com a lector una trama novel·lesca. Aquest efecte l'aconsegueix amb la detallada evolució de l'enfermetat i la constant referència a les novel·les, a l'abrumadora relació de títols i autors, a les seues magnífiques síntesis dels arguments. En l'informe mèdic el malalt és l'autor de la narració, fet ja de per se xocant, i en la segona l'autor aprofita en principi una història soferta per ell i la vist amb la història de la seua passió per les històries novel·lades. A la fi, l'autor aconsegueix fer una novel·la que sura en el cosmos de la Literatura. Enginyós i preciós. Una bona novel·la, en la meua humil opinió.