El mes de novembre de 1918 va passar a la pàgina de la història de la humanitat perquè acabà la primera Gran Guerra europea. Les economies de tots els països, afectades per eixe esdeveniment que havia durat massa temps, ho veren amb esperança. Al Camp de Morvedre, el problema de la comercialització dels cítrics va trobar un punt d'esperança. També fou el gran mes de la reivindicació de l'autonomia, ja que es va firmar la històrica Declaració valencianista el 14 de novembre i la Diputació va reivindicar la descentralització de l'Estat. A més, es va acabar amb les defuncions per la grip a finals de mes. Eixos dies el Dr. Ferran va presentar a Madrid la seua vacuna preventiva descoberta en el laboratori provincial.
A la comarca les estadístiques de la grip continuaren com a notícia. Els primers dies encara es comptabilitzaren els morts. Així l'1 de novembre a Sagunt hi hagué un mort i 35 afectats, a Quartell 3 morts i 40 afectats o a Canet d'en Berenguer un mort i 30 afectats. El 4 de novembre la xifra de morts va desaparéixer a Torres Torres i sols n'hi havia un afectat. No obstant això, en eixa data, encara el Diario de Valencia esmenta la xifra de 75 morts a Sagunt i 4 afectats. Des d'aleshores les xifres remeten. El 5 de novembre sols van haver dos afectats a Albalat dels Tarongers. El 6 de novembre aparegueren les últimes dades de mortalitat amb dos defuncions a Gilet i tres a Canet d'en Berenguer.
L'epidèmia, doncs, no va respectar ni els membres més destacats dels pobles. Així va morir la mestra de xiquetes Hortensia Pérez. Era muller del mestre Francisco Fuertes, el qual a més era secretaria de l'associació de mestres del partit de Sagunt. La mort fou sentida entre la població, ja que era un matrimoni estimat. En este més va estar nomenada com a mestra interina Carmen Alapont Olmos.
El primer efecte del final de la guerra fou l'eufòria, especialment manifestada entre els partidaris dels aliats. Així es va proposar nomenar vies urbanes amb el nom de Wilson i Aliats. La Junta Legitimista de la província es va reunir a la capital, segons contava el Correo Español el 13 de novembre. Allí hi havia nombrosos representants de la Joventut Legitimista de Sagunt. Acordaren repartir un manifest en valencià i castellà per a demanar que, en compte de les denominacions proposades per l'ajuntament, la plaça de Castelar es diguera de Benet XV i que el carrer de les Barques fora dedicat al general Vara de Rey.
En la capital comarcal també va haver reaccions pel final de la guerra. El 12 de novembre es va realitzar a la nit una manifestació per a festejar-ho i a la qual va assistir la corporació. En la seua edició del 17 de novembre el Diario de Valencia relatava que es va convertir en una «manifestación revolucionaria con toques de Marsellesa y blasfemias horribles contra Cristo». El pitjor, segons el periòdic, és que l'encapçalava l'alcalde monàrquic i el regidor Vicente Pallarés. El periodista expressava que els catòlics i la gent sensata estan indignats. Plantejava «protestar ante el señor gobernador, á quien brindamos el modo como saber guardar el orden nuestra primera autoridad». El que també indignava a este diari és que des d'una terrassa de la Glorieta un regidor republicà donara les gràcies als manifestatnts en nom de l'alcalde «por la cordura y el orden que habían observado».
Dies després a Sagunt tallarien il·legalment pins. Però eixa notícia i unes altres formaran part del pròxim De Cent en Cent.
