L'Ajuntament de Sagunt ha recepcionat les obres d'adequació de l'antic solar de Quevedo situat entre els carrers: dels Horts, Ordóñez i del Remei. Amb això, l'equip de govern actual ha culminat amb èxit un procés que començà fa una trentena d'anys quan les excavadores arramblaren amb pilars i pedres romanes d'un conjunt romà signnificatiu i es paralitzaren les obres.
Amb l'acció coordinada dels grups representats a l'Ajuntament es va aconseguir la propietat municipal del solar, la posada en valor de les restes i l'adequació de l'espai públic. No entre a valorar les virtuts del projecte. Fa anys vaig defensar que l'espai era el Fòrum Municipal del Saguntum del segle II de la nostra era i ara ho faig ací per resumir un article llarg que es publicarà en breu, tot perquè els arqueòlegs rectifiquen els cartells realitzats, els guies expliquen les restes amb propietat i la ciutadania n'estiga informada.
Les restes descobertes conformen un gran espai públic, un cantó d'una plaça pública, el qual ens permet calcular la superfícies total, cinquanta metres en els costats est i oest i setanta-cinc en els costats nord i sud. És a dir, hi ha unanimitat que es tracta d'un Fòrum de mides un poc més que el Fòrum Senatorial construït al Castell durant el regnat de l'emperador Tiberi. Aquest com aquell estava porticat pels costats nord i sud. La porta principal estava formada per dues columnes quadrades d'un metre i mig de costat i amb bases moldurades de dos metre de costat. En l'eix central del Fòrum s'alçava el malinterpretat mausoleu sobre un podi d'uns dos metres d'alçada i vuit per dotze metres. L'atri tenia quatre columnes al seu front.
Les inscripcions de les fornícules del malinterpretat com a mausoleu no són funeràries per un grapat de raons: les deu inscripcions estan dedicades només a tres persones (Luci Antoni Númida, Sèrgia Peregrina i Antònia Sergilla), al matrimoni d'Antoni i Sèrgia i la seua filla Antónia Sergila; els honorats són tres i les fornícules deu, de manera que no poden ser funeràries; en l'edifici no hi havia ninxols ni criptes i, conseqüentment no era un mausoleu; les inscripcions no contenen cap paraula o expressió funerària, de manera que són honorífiques; els dedicants són familiars, amics i llibertes dels honorats, de manera que són els pagans de les lloses que sostenien les escultures ornamentals de l'edifici; i el principal dels honorats, Luci Antoni Númida, era tribú militar i prefecte dels obrers pertanyent a la legio I Itàlica, és a dir, era l'encarregat imperial de la construcció o ordenació del Fòrum Municipal. Efectivament, la construcció no era un mausoleu, era un temple, perquè a més de les raons exposades, en època imperial no podien construir-se mausoleus dins de les ciutats.
Culte a l'emperador Adrià
L'edifici que presidia el Fòrum era un temple i tenim informació per afirmar que estava dedicat al culte a l'emperador Adrià. Em base a la restitució que realitzà Josep Corell a partir de dos fragments d'inscripció monumental. L'epigrafista proposà que la restitució de la inscripció que transcorria per l'arquitrau del temple era: [Imp(erator) · C]ae[s(ar) · Divi Traiani · f(ilius) · Traianus] · Had[rianus · Aug(ustus) · pont(ifex) max(imus). Corell considerà que la inscripció pertanyia al Circ; però podem afirmar que era del temple perquè el fragment HAD procedia del pòdium del temple descobert l'any 1979 amb motiu de les obres de la Cambra Agrària i un altre fragment recuperat per Hübner del hort del Clero.
Finalment, acabaré felicitant-nos perquè malgrat la degradació sistemàtica del patrimoni romà de Sagunt en vint anys hem aconseguit posar en valor un grapat d'espais i restes que permeten entendre la importància de la ciutat al llarg de la Història: Via Heraclea, Via del Pòrtic, Domus del Peixos, les restes del Circ, la necròpolis jueva, la casa de l'aljama jueva, i ara el Fòrum Municipal. I estem en vies de millorar el temple de Diana i la Sinagoga, el Fòrum Senatorial, el Teatre Romà, l'Amfiteatre i el conjunt del Castell.
