S'ha acabat la 7a edició de la MICE I un munt de sensacions em vénen no sols al cap. Des de l'estómac fins a l'últim porus de la pell, l'emoció d'un treball ben fet, pioner i referent al món omple de satisfacció i paga, finalment, la pena pel gran esforç i les moltes nits sense dormir, entrebancs, moviments, dents i alguna que altra llagrimeta que comporten un esdeveniment com la MICE i que la tenacitat i saber-se en el camí correcte han vençut per golejada. Des de lluny sembla Cannes però el backstage és d'un festival escolar, fet a mà, picant pedra però sempre amb un gran somriure.
Entre 45.000 I 48.000 espectadors, poca broma com deia el conseller Marzà al seu text del catàleg, han passat per les sales que institucions i entitats privades han posat a la nostra disposició per a projeccions, tallers, xarrades, accions, reunions i tot un mar d'activitats al voltant del cinema i l'educació. Riuades de xiquetes i joves, professors, professionals i públic curiós han fet de la 7a edició eixe seté somni pel qual tan fort havíem apostat i que ha esdevingut un fet tangible i real. Cent per cent real.
I quin és l'èxit de la MICE? No és difícil de saber. El professorat. La implicació del professorat. La participació del professorat. La MICE és un festival de base. Un festival del professorat. Fet pel professorat per a l'alumnat. I la resposta que este alumnat dóna a una educació activa que el fa protagonista i no objectiu comercial.
L'estiu passat en una taula redona amb diferents festivals internacionals a la Universitat Autònoma de Mèxic, van presentar la MICE com un festival diferent dels altres. Un altre camí. Un festival que naix des del professorat, des de la base, des del professional que si sap d'educació i on l'alumnat no és un nínxol de mercat. On no es va a vendre cap producte. És un element proactiu en totes les vessants educomunicatives. És el faedor, el receptor i fins i tot el jutge i el protagonista, guiat per eixe docent tantes vegades mirat per damunt del muscle pels 13 mesos de vacances que té cada any. Eixe docent que va empoderant-se en la societat i ocupant el seu lloc sense cap complexe d'inferioritat. Un cineasta sap més de plànols, de ràcords€ però per transmetre coneixements no cal sols teoritzar. El professorat valencià està eixint de l'armari i fent girar el cap de l'educació mundial cap a la nostra comunitat i la nostra proposta educomunicativa. No sols de «finlàndies» viu la innovació. From València to the world, com resa un dels eslògans del festival.
Al voltant de 400 centres educatius s'han implicat directament al territori valencià, uns 250 fora de les nostres fronteres. Gairebé 280.000 visualitzacions dels vídeos en línia. Em consta que el món educomunicatiu a Latinoamèrica i a Europa ha estat ben pendent de la MICE. L'ambaixador Unesco es va reunir a Biar amb nosaltres. Les xifres abrumen. M'avasallen fins i tot a mi que les estic escrivint. I segons l'Observatorio de la Cultura, estem ahí colze amb colze amb l'Ivam, Sagunt a Escena, Centre del Carme€ no comment.
En l'àmbit personal, en l'any del meu acomiadament com a director de la MICE, és tot un goig saber que la deixe amb un pa sota el braç i orgullós de la feina feta. Sols un prec, que eixes paraules del catàleg, llarga vida a la MICE, en molts textos institucionals, no es queden sols en paraules. Som avantguarda i hem de continuar-sent-ho.
