La història de María la Jabalina és una de les més colpidores que mai no he conegut. Gràcies al magnífic treball del polític i investigador local Manuel Girona Rubio (Una miliciana en la Columna de Hierro. María la Jabalina, PUV, 2007), que vaig ressenyar en el seu moment en les pàgines del suplement «Posdata» de Levante-EMV, hem conegut la història de María Pérez Lacruz, una jove afiliada a la CNT, natural del Port de Sagunt, que va formar part de la Columna de Ferro „acompanyant el nóvio„ com a infermera durant la Guerra Civil.

María, ens conta Manuel Girona, era una jove alegre i enamorada, una bona persona, segons tots els testimonis. Al front de Terol, a Puerto Escandón, va ser ferida i retirada a l'Hospital Provincial de València. Després, es va integrar, com una empleada més, en la indústria de guerra de la siderúrgia saguntina. La mare, emigrant que procedia de Jabaloyas, a la serra d'Albarrasí, venia fruites i verdures al mercat del Port de Sagunt i la seua era una família ben considerada pels veïns. Era la major de cinc germans i als quinze anys ja estava d'empleada a la casa del practicant de la Siderúrgia del Mediterráneo, Severiano Jiménez.

Este currículum vital, humil i digne, no va servir perquè no fora afusellada el 8 d'agost de 1942 a Paterna, a l'edat de 25 anys. Ni la intervenció al seu favor de Severiano Jiménez en el consell de guerra va tindre cap efecte. I, més encara, María estava embarassada des de març de l'any 1939, va donar a llum a la presó i va patir el robatori de la filla per part dels seus botxins. Cap encara més ignomínia? La Companyia Hongaresa de Teatre, en una esplèndida versió de l'actriu Lola López, va recollir i va recrear el testimoni de la miliciana anarquista.

Sabem de la memòria obrera de María Pérez Lacruz gràcies al treball de Manuel Girona Rubio, que ja havia demostrat amb la publicació de Minería y siderúrgia en Sagunto (1989) i Arqueología industrial en Sagunto (1991) la seua capacitat per a l'estudi i la investigació dels temes relacionats amb la indústria siderúrgica local. Enguany, l'Associació Memòria Industrial i Moviment Obrer (AMIMO) ha lliurat el premi Gonzalo Montiel a Manuel Girona i Buenaventura Navarro, un altre estudiós, honest, treballador, apassionat i rigorós de la història del Port de Sagunt. Una iniciativa, en record de l'enyorat Gonzalo Montiel, investigador, docent i gestor cultural, que ens va deixar ara fa quatre anys. La memòria obrera és imprescindible, necessària, és l'única manera que tenim els fills de les classes humils, treballadores, de fer perviure a través dels anys i les generacions afronts com la que va patir María la Jabalina. Sobretot perquè la nostra obligació ètica, moral i ciutadana, és evitar que tornen a ocórrer.