Una vegada aprovat el Paratge Natural Municipal de Romeu i sense notícies de nous "escapes" de pols de la cimentera Lafarge, potser siga un bon moment per a reflexionar sobre el que ha passat aquest darrers mesos i el que en pot deparar el futur.

A la fàbrica es van produir diferents incidents, avaries i "escapes", que es van poder veure i fotografiar, que van ser denunciats a la policia local i posats en coneixement de la Conselleria de Medi Ambient. A més, veïnes del barri de la Forja denunciaren l'acumulació de pols de ciment als patis, terrasses i als cotxes de la zona. Com a consequència d'aquestes denúncies la Conselleria instal.là una unitat mòbil de medició de la contaminació al col.legi J. Rodrigo i un medidor de partícules a la instal.lació fixa del col.legi Tierno Galvan que no en tenia.

I quina va ser la resposta de l'empresa? Negar-ho tot. Lafarge va negar que fora pols de ciment i digueren que únicament havien tingut un incident de pocs minuts. Poc després, al Comite de información y sostenibilitat, es ratificaren en què no hi havia un problema de contaminació de l'aire a Sagunt. És evident que alguna cosa en l'empresa no va funcionar correctament. És possible que manquen inversions per al control de la contaminació, però negar l'evidència del problema no és el millor camí per a solucionar-lo. I és una llàstima que els treballadors, coneixedors d'aquesta realitat, se sumen al coro de veus de "la empresa lo hace todo bien".

Amb la recent aprovació del Paratge Natural Municipal de Romeu i de la LOTUP, Llei d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge, que preveu la protecció dels espais naturals fins a 10 kilòmetres del litoral, culmina una aspiració de dècades de la nostra societat empenyada en la protecció de la muntanya de Romeu. A pesar dels anuncis de tancament i amenaces de denúncies milionàries s'ha evitat que se destrossara la muntanya més enllà del que ara tenen autoritzat i que arriba a l'any 2042. Lafarge, per tant, té assegurat el suministre de pedra calcàrea en el Salt del Llop per als propers 24 anys.

La resposta de l'empresa, també en aquest cas, ha sigut negar l'evidència, anunciar recursos legals i remetre's a l'antic Conveni com si fora una assegurança que li hagueren signat per a sempre. Perllongar la tensió pot servir a la Direcció de l'empresa per no quedar mal davant els seus superiors, però en absolut serveix als treballadors i la societat en general.

Hem tingut al nostre municipi altres casos de contaminació i impacte ambiental en què les empreses han assumit la seua responsabilitat i han posat els mitjans per a solucionar-los. Parlem de casos com el de la flama de Saggas que generà preocupació i critiques de la societat per la inutil crema de gas i el seu impacte en el canvi climàtic. Després de mesos de debats, fins i tot amb la presència del Director de Saggas al Consell Assessor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Sagunt, i d'accions ciutadanes com les dutes a terme per Acció Ecologista-Agró i altres entitats, Saggas va anunciar que instal.laria un compressor per a la recuperació del gas que es cremava. En aquestos moments el compressor està en marxa, pel que cal felicitar l'empresa.

Lafarge ha manifestat, davant els últim esdeveniments, que vol negociar. Podria ser l'inici d'un canvi d'actitud. Unes qüestions sobre les que caldria parlar podrien ser el control de la contaminació atmosfèrica i la reducció de les emissions, l'eliminació dels productes tòxics i perillosos que es cremen al forn, alternantives d'extracció que no passen per obrir noves pedreres i la revisió de l'impacte acústic sobre les vivendes situades al voltant de l'empresa.

Modestament pense que per be de tots i en primer lloc dels treballadors, l'empresa ha de reconéixer la realitat, escoltar les protestes del veïnat i acceptar el paper que li correspon a l'administració com a garant del conjunt de la societat: empreses, treballadors i veïnat.