La nit del 24 de març el governador civil va rebre un despatx telefònic des de la direcció de la Compañía Minera Sierra Menera i de la Siderúrgica Mediterranea en la qual es deia que «los obreros de las instalaciones y talleres de dichas compañías se habían declarado en huelga, abandonando el trabajo á las nueve de la mañana». L'autoritat va donar les órdens necessàries per a previndre l'orde públic. El cap de la Guàrdia Civil de Sagunt va informar que les causes foren la demanda d'augment de jornal i la disminució de les hores de treball.
El moviment obrer va intentar posar en marxa diverses accions per a fer-se visible en aquells dies. Especialment volgueren paralitzar les vies de comunicació i la circulació de trens. Per a evitar-ho l'autoritat militar va destacar alguns soldats d'enginyers a Sagunt, per si de cas fera falta la seua presència. El 31 de març el Diario de Valencia relatava que «al paso del mixto de Barcelona, y después de haber intentado soliviantar los ánimos de la pacífica población, trataron de detener la marcha del convoy, cambiando las agujas y arrojando algunas piedras». No van causar cap mal, ja que simplement, en veure la Guàrdia Civil que protegia el tren, frenaren el boicot.
El 3 d'abril Las Provincias feia també balanç dels actes succeïts el 28 de març com a conseqüència de la vaga. Esmentava que el grup de treballadors mobilitzats a Sagunt fou nombrós. Pel Puig de Santa Maria, Puçol i unes altres poblacions, passaren vaguistes per a reforçar la mobilització de Sagunt, tal com comunicaren els alcaldes al governador. A més hi havia «un contingente nutrido de mineros de Sierra Menera y Ojos Negros». Relata com es va apedregar el primer tren de la línia Central d'Aragó. Els obrers «en actitud agresiva bajaron hasta intentar impedir que la máquina fuera vuelta sobre la plancha giratoria de la primera de las estaciones dichas». La parella de la Guàrdia Civil va fer que el tren isquera a temps. Després el Correu de Barcelona va frenar, en entrar a l'estació, perquè l'agulla estava canviada. Aleshores «los grupos apedrearon el tren hiriendo al maquinista en una mano, é hicieron algunos disparos. La pareja de escolta hizo fuego, dispersando á aquellos». Finalment va arribar el Mixt de Barcelona amb un vagó ple de pa. Fou saquejat i este es va portar a la casa de la ciutat de Sagunt. L'alcalde va ordenar que es repartira entre els pobres.
Així i tot l'economia continuà funcionant en la comarca. El 22 de març arreplegava el diari Las Provincias que es creava el Círculo Frutero per a defendre «los intereses del comercio de frutas de Sagunto y su distrito».
El 25 de març, el mateix periòdic també esmentava una altra notícia econòmica relacionada amb la hisenda. La Caixa de la Diputació Provincial rebia per contingent la quantitat de 1.000 pessetes.
L'esdeveniment festiu de l'any va estar marcat per la celebració del programa d'actes dedicats al centenari de Sant Vicent Ferrer. Les poblacions de l'arxiprestat de Sagunt foren convidades a assistir a la processó general del 28 d'abril, amb els seus capellans i les imatges de patrons i titulars, com esmentava la premsa el 25 de març. No obstant això, el gran esdeveniment fou la vaga.
En passar els primers dies d'abril, la situació es tranquil·litzà i la Setmana Santa fou notícia. Però eixe i uns altres esdeveniments formaran part del següent De Cent en Cent.
