L'arribada de maig estava marcada per la celebració a la capital i a la comarca de la festivitat de la Mare de Déu dels Desemparats. El 1919 al Cap i Casal no va tindre tanta solemnitat, ja que l'alcalde republicà Bort va fer que no s'adornara la plaça de la basílica. A més, no va consentir que el consistori cooperara en cap festeig. Tanmateix al Camp de Morvedre les processons se celebraren amb normalitat a Sagunt i a diverses poblacions.
Un esdeveniment important fou el programa d'actes dedicat al centenari de Sant Vicent Ferrer. La processó va fer-se a la capital el 28 d'abril amb gran dignitat. Hi participaren 77 imatges i nombroses poblacions. Allí va estar «Sagunto con la Purísima y música del señor Palanca», com deia Las Provincias el 29 d'abril. Prèviament l'arquebisbe havia enviat una invitació a quasi uns 70 municipis perquè hi assistiren. De la comarca, junt amb la capital, va ser convidada Estivella.
Les notícies polítiques ocuparen les portades de la premsa. En el mateix mes d'abril destacà el fet de la malaltia del diputat per Sagunt Vicente Jiménez Rodríguez Jaen. El polític romanista havia obtingut la seua acta en les eleccions de 1914, 1916 i la de 1918. Este fou l'últim període en el qual va presentar la comarca. Era fill del prestigiós metge i ministre Amalio Gimeno.
Aquells dies va esclatar la batalla electoral. L'elecció es realitzà l'1 de juny. Primerament no estava clar quins serien els candidats pel districte de Sagunt. El diari madrileny El Dia esmentava el 7 de maig que en seria nomenat Vicente Gimeno i que tindria com a contrincant el ciervista duc de Gaeta. El periòdic El Sol, en l'edició de l'11 de maig, comentava que s'enfrontaria amb el conservador Hernández Lázaro.
Indústria de suc de taronja
Finalment la premsa, i concretament El Correo Espanyol, assenyalava que el candidat nomenat seria l'oficialista Vicente Hernández Lázaro. Este polític conservador era un advocat i empresari nascut a Carcaixent. Havia sigut diputat del districte de Xiva. Com a empresari va ser el primer a crear una indústria dedicava al comerç de suc de taronja.
En les eleccions de districte de Sagunt fou l'únic candidat. Per tant, va eixir. No obstant això, la relació amb la capital comarcal sols va durar un any.
Altre succés públic d'aquells dies va ser la discussió mantinguda a Sagunt per dos veïns: Vicente Alegre i José Palomar. El segon va acabar ferit per arma blanca en el costat esquerre. L'agressor va estar detingut.
Per maig es va aclarir un robatori que s'havia produït el 1915. Es tractava de la desaparició de la bicicleta de Manuel Martínez. Va ser detingut com a autor el jove de 26 anys Joaquín Almenar Boix, tal com explicava el diari Las Provincias el 31 de maig.
Els mestres tingueren també la seua notícia. La revista La Escuela Moderna esmentava ara que la mestra de Sagunt María Riber havia tornat al servici actiu.
A principis del mes de juny es van celebrar comunions a Sagunt però esta i unes altres notícies formaran part del pròxim De Cent en Cent.
