D es que era menut he vist Joaquín Rodrigo, acompanyat per la seua inseparable Victoria Kamhi, en diferents situacions i esdeveniments culturals a Sagunt. Fins i tot he de dir que li vaig dedicar un poema en el meu llibre «Laura» (1992). No cal dir que Rodrigo és el geni més rellevant del segle XX nascut a Sagunt. I un dels compositors més importants i més coneguts arreu del món de l'Espanya contemporània, per descomptat. Juntament amb Rodrigo i la dona, sempre hi anava una persona que ha sigut essencial per a prestigiar i donar a conéixer la seua figura en la nostra ciutat: Vicent Vayá.
Vicent va escriure una biografia pionera sobre el gran geni de la música espanyola del segle XX, però allò que considere més important és la passió i l'admiració que mostrava per Rodrigo, la seua entregada amistat: sempre al seu costat, sempre preocupat pel benestar de l'autor del «Concierto de Aranjuez» i la seua inseparable dona. Mai no recorde haver vist Rodrigo sense la companyia i l'assistència generosa de Vayá, i en moltes ocasions també la seua dona.
L'any 1986 vaig entrevistar al nostre compositor, mitjançant la gestió de Vicent, en una habitació de l'hotel Sidi Saler. El mestre em va contar l'únic record que conservava de la seua infància a Morvedre: jugava al corral de sa casa, l'actual Societat dels Caçadors, muntat a un carret enganxat a un corder, tenia tres anys. Als quatre anys, i després de patir un atac de diftèria que el va deixar cec, la família se'n va anar a viure a València. Més que un record, allò, segons em contava, era una llunyana però inesborrable llum d'infantesa.
Fa pocs dies es va estrenar al Festival Sagunt a Escena, "Rodrigo, querido maestro", un muntatge teatral dirigit per la filla de Vicent, Amparo Vayá. He de dir que l'espectacle va ser molt colpidor: un muntatge honest i didàctic representat pels actors i les actrius amateurs de Passió per Sagunt. Tothom va poder comprovar el gran treball que hi havia al darrere: moltes hores d'assajos i un gran treball de direcció escènica.
El públic assistent es va assabentar de la trajectòria del mestre i algunes de les persones cabdals en la seua vida, a més de la inseparable dona i gran pianista Victoria Kamhi: els crítics Eduard López Chávarri, Enric Gomà, Francesc Antich...Manuel de Falla, un dels seus mentors en moments difícils, Paul Dukas, el seu mestre a París...La passió per Maurice Ravel. I, sobretot, la seua genial passió creadora.
En definitiva, vodria ressaltar i fer valdre el paper que Vicent Vayá ( i ara també la filla) ha tingut en la vida del matrimoni Rodrigo. I felicitar als actors i les actrius que, generosament, han dedicat el seu esforç i el seu temps a donar a conéixer la figura i l'obra d'un dels grans genis de la música contemporània espanyola del segle XX.
