Des del racó d'un hospital, on el món dels sentiments s'intensifica, rep amb tristor un missatge al mòbil que m'anuncia el traspàs de Josep-Dionís Martínez. Em resulta difícil ja estranyar a eixa formiga imparable que sempre trobàvem, quan calia estar en un projecte relacionat amb la comarca i la cultura. Molts són els aspectes que se'n podrien valorar de l'irrepetible Josep-Dionís però me'n quede amb un: tot el que he pogut compartir amb ell en el Centre d'Estudis del Camp de Morvedre i en el Grup de Cronistes i Investigadors del Camp de Morvedre i Almenara.
El món de la investigació del Camp de Morvedre s'ha quedat hui una miqueta orfe. Són molts els aspectes que ha tractat en la revista Braçal, en els seus llibres i articles. Tots ells sempre sorprenents. Ha sigut una llum que des del Port de Sagunt ens obria les portes a la comarca per a fer-nos descobrir racons desconeguts. Ells i alguns altres investigadors seran sempre els referents per a entendre i estimar el nostre Port en positiu. No podré oblidar, i menys ara, el desig que tenia perquè en un moment determinat encapçalara el Centre d'Estudis, ara excel·lentment dirigit per l'estimat Manolo Civera. Moltes foren les converses que mantingueren, durant un temps, relatives a eixe tema.
En el Grup de Cronistes i Investigadors del Camp de Morvedre sentim dolor. Des del primer dia es va oferir a treballar pel projecte. Estava quan se li demanava. Els seus destacats articles per al programa d'Onda Cero Sagunto del Grup i per a la secció que teníem en l'edició comarcal de Levante-EMV quedem allí. Sempre va estar i va complir. Vaig tindre'l al meu costat com a company i junts férem treballs compartits. No va acudir a l'última Trobada de Segart però no en solia faltar. En més d'una ocasió m'arreplegava a Estivella i tots dos anàvem cap a la Trobada. Es brindava a tot. Allí parlàvem de la comarca o dels amics compartits com Vicente Sanjosé i la seua gran dona, l'estimada Ana López a la qual volia molt. Mai no posava problemes a res. Era receptiu, sabia escoltar i s'oferia a ajudar sense cap desig de protagonisme.
Totes eixes qualitats confiem que, en poc de temps, siguen més reconegudes per entitats amb les quals col·laborava i per les institucions públiques. L'ajuntament de Sagunt hauria d'homenatjar-lo com es mereix per tot el que ha fet per la cultura, la memòria i la consciència del poble.
Josep-Dionís serà una persona que mai no se n'anirà. Queda el seu quefer, la manera de ser i totes les veus de la història i la literatura a les quals va fer parlar amb el poder de les lletres. Tenim la llum que va donar a la memòria del Port de Sagunt, a la nostra llengua i fins i tot als escriptors valencians als quals va fer parlar en italià. Descanse en pau l'amic de molts amics i amigues, el pare, iaio i company, el treballador incansable i amant del Port de Sagunt. Gràcies per tot i per tant, amic Dionís.
