Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

OPINIÓ

El Compromís de Dionís Martínez

Dionís Martínez, al presentar su traducció al italià d' Estellés.

Dionís Martínez, al presentar su traducció al italià d' Estellés. tortajada

A principi dels 80, acabats d'iniciar els estudis universitaris, se'm presentà a les aules de Filologia un "senyor" de més de 30 anys -un obrer siderúrgic, un treballador de "la fàbrica"!!- per a demanar-me ajuda perquè el treball li impedia assistir amb regularitat a les classes. Amb eixe esforç obstinat que l'ha caracteritzat, va acabar la carrera -"el grau", que diuen ara els joves- i després de la reconversió siderúrgica començà a treballar de professor de llengua i literatura fins a la seua jubilació.

Foren també anys intensos políticament, el final d'una transició democràtica frustrant per a les reivindicacions nacionals valencianes. El pacte PSOE-UCD a Madrid (entre Alfonso Guerra i Abril Martorell) va truncar la possibilitat de convertir-nos en una nacionalitat històrica i va descafeïnar l'Estatut d'Autonomia amb una rebaixa de competències (article 143) i tot de concessions en simbologia (Comunitat Valenciana, senyera amb franja blava) a una dreta radicalitzada i agressiva (com ara, com sempre: l'anomenaren la "Batalla de València", però les agressions físiques i les bombes només venien d'un costat).

En aquell moment diverses forces polítiques nacionalistes s'uniren per formar Unitat del Poble Valencià i el 1983 es presentà per primera vegada una candidatura municipal valencianista encapçalada per Gaspar Orón i amb Dionís en segon lloc, fent un pas endavant en un moment en què era difícil assumir el compromís de representar el nou partit. Junt a Octavi Torrent -un altre treballador de "la fàbrica"-, Manolo Civera i Pepe Peruga posen en un cartell electoral que ja és un símbol en la història del nacionalisme a Sagunt.

Després Dionís ha militat i col·laborat assíduament amb UPV, el Bloc i Compromís, però ha dedicat quasi tota la seua energia a investigar i donar a conéixer la història de la seua ciutat, a escriure també poesia, a estudiar italià...

Que la llavor que has sembrat tan obstinadament done el seu fruit. I que els déus et siguen benèvols (recita'ls Estellés en italià, segur que funciona). Ha sigut un gran goig haver-te conegut. Fins que ens tornem a trobar.

Para continuar leyendo, suscríbete al acceso de contenidos web

¿Ya eres suscriptor? Inicia sesión aquí

Y para los que quieren más, nuestras otras opciones de suscripción

Compartir el artículo

stats