Tant és així que una anònima adolescent escandinava, profundament impactada per la passivitat davant del problema, ha ocupat les portades dels mitjans de comunicació de punta a punta d'este raconet apartat de l'Univers teledirigit per primats dotats d'alta tecnologia, i amb la seua candidesa ha esdevingut una heroïna que ha sabut captivar les masses humanes sapiens. La gent, en general, sembla que està molt preocupada i el consens sobre la necessitat de resoldre l'emergència ambiental és considerable. Esta alarma no és fruit de la imprevisibilitat.

Tan lluny com el 1968 ja es van reunir en una casa als afores de Roma més de cent personalitats de diferents àmbits i països per analitzar qüestions com l'excés de consum de recursos en un món cada vegada més interdependent. Naixia així el Club de Roma que el 1972 donava a conéixer el Primer Informe Meadows sobre el límits al creixement, un treball renovat i actualitzat en les dècades posteriors. Per no parlar de la infinitat de conferències i cimeres sobre el clima com la famosa de Rio de Janeiro de 1992 o dels tractats i compromisos com aquell de Kioto del 97, sense oblidar-nos de la més recent celebrada a Madrid, on Greta Thunberg va tornar a denunciar que les paraules sense accions no resolen res. També el Papa s'ha sumat amb una encíclica al cor de veus que clamen contra la crisi climàtica.

Hi ha no sols els crits de la societat, sinó també l'advertència de la comunitat científica que ja alerta de la urgència de les mesures a adoptar perquè estem molt a prop d'un punt de no retorn de conseqüències catastròfiques que no cal que reiterem en este article. El repte és adoptar les mesures correctores necessàries en cada àmbit de decisió, des del més universal al personal, passant per cada nivell sense deixar marge a la inhibició i a la hipocresia. El que fem nosaltres afecta als altres, per tant no podem mirar a un altre costat i fer com si la cosa no depenguera de les nostres decisions.

A la nostra ciutat la lluita contra el canvi climàtic es pot afrontar des de moltes perspectives, però segurament la defensa de la muntanya de Romeu ocupa un lloc capdavanter i simbòlic. Per molts motius: perquè la desforestació és una de les principals causes del problema i perquè darrere del canvi climàtic hi ha quasi sempre interessos molt potents que alimenten els discursos negacionistes. La solució global comença a casa nostra, a la nostra terra, per això és important que tots i totes ens impliquem. Potser un bon inici siga plantar un arbre este diumenge al Paratge Natural Municipal de Romeu. Ha sigut llarg i dur aconseguir la protecció, ara cal continuar consolidant un espai que és teu, nostre i també del món.