Crec que no és moment de subtileses donada la gravetat de la situació i l'actualitat de la notícia: l'agricultura valenciana, ja siga ara l'arròs com de manera continuada la taronja, paga sempre la ronda i és de manera permanent la moneda de canvi de la Unió Europea en els convenis comercials amb països tercers, com ara Vietnam o abans Sudàfrica.

Mentre Joan Baldoví denuncia en la tribuna del Congrés dels Diputats la hipocresia de polítics i partits que s'omplin la boca de grans paraules i que acudeixen en primera línia a les manifestacions convocades per les organitzacions agràries, a l'hora de la veritat, els representants d'eixos partits a Brussel·les alcen la mà contra la nostra agricultura.

I ja sabem que res o pràcticament res és casual. Prenen les decisions que els interessa perquè saben que no va a tindre conseqüències; sembla que quant més castiguen els nostres llauradors, més vots arrepleguen dels valencians. Eixa és la causa, que no ens tenen por, que som un Levante feliz que ofrena glòries a Espanya i espera un tracte just.

L'agricultura valenciana, de manera molt especial la taronja, ha contribuït durant les dècades negres del proteccionisme franquista, i més encara, a l'equilibri de la balança comercial. I així ens ho paguen, amb un infrafinançament indecent, un dèficit d'inversions vergonyós i un atac continuat a la nostra agricultura.

Durant els últims trenta anys s'han destruït milers i milers de llocs de treball al camp i a la indústria agroalimentària del nostre País, liderem la llista de superfície agrària abandonada i el relleu generacional és una quimera. És a dir, la gran reconversió agrària s'ha produït de manera intensa, però sense mesures compensatòries com ha passat amb altres sectors de l'economia.

Quantes famílies a Sagunt com a la resta del nostre territori han perdut oportunitats de treball, i quantes han perdut ingressos procedents de la terra. No és casual que en estos trenta anys, els valencians hem creuat en sentit descendent la frontera que indica la mitjana espanyola de renda. Sembla una paradoxa cruel, que després de tants anys de l'ingrés en la UE i de la posada en marxa d'un sistema autonòmic, els valencians i les valencianes som més pobres que la majoria d'espanyols.

No cal ser un gran alfarrassador per a calcular el pes de les decisions que cal prendre. La taronja cada vegada es paga pitjor i el vot dels valencians està per terra.