Era difícil tan sols fa uns mesos imaginar una situació com la que estem vivint en major o menor grau el conjunt de la humanitat. Resistim confinats, millor o pitjor, ja que també en estes circumstàcies hi ha bretxes econòmiques i socials importants. Un sector de la societat reacciona amb indignació i busca culpables, siga quina siga la mesura adoptada, els bulos corren per les xarxes com la pólvora final d'una mascletà i de vegades se sent com un eco d'antics autos de fe. Crec humilment que ja arribarà el moment d'analitzar les dades i les estadístiques, i de demanar responsabilitats; la transparència i la veritat són una obligació ineludible de les societats democràtiques. El nostre deure ara mateix és buscar solucions a curt, mitjà i llarg termini en els diferents àmbits institucionals i en tots els camps de la gestió, des del sanitari a l'econòmic.

La inesperada intensitat de la pandèmia ha posat de manifest la fragilitat del nostre sistema de salut, almenys pel que respecta a la previsibilitat i la planificació. La mesura ha de ser reforçar-lo partint de la base que ha de garantir l'atenció en termes d'igualtat i per tant seguint el principi del seu caràcter públic i universal. Tant el govern central, com els autonòmics, que són els que tenen les competències sanitàries, hauran de planificar i col·laborar amb els sectors productius per assegurar l'autoabastiment de productes de protecció i tractament que tant hem trobat a faltar en esta crisi; no podem ser tan dependents d'altres països per a abastir-nos de recursos tan bàsics com mascaretes o respiradors.

D'altra banda esta crisi no pot soscavar el nostre sistema polític en funció d'interessos polítics o ideològics. L'estructura descentralitzada no es pot posar en dubte i a més no s'ha demostrat que siga més eficient per combatre la pandèmia. Diria més, els prejudicis i complexos centrípets han impedit adoptar mesures tan lògiques com el confinament de Madrid, tal com havien fet abans la Xina o Itàlia amb les àrees més afectades. Sembla que el coronavirus haja despertat en el subconscient d'algunes antigues pulsions predemocràtiques que es manifesten de vegades uniformades a la manera militar i en massa ocasions en forma de decrets que retallen l'autogovern.

En el cas dels valencians i valencianes, amb un govern que, si ens fixem en estadístiques, està gestionant millor que altres la crisi sanitària, no podem deixar passar l'ocasió per continuar exigint el que ens correspon i que l'Estat es nega a tornar-nos. La nostra sanitat està infrafinançada, com la resta dels nostres serveis públics, per decisions que estan en mans del govern central i que responen a criteris que des de Compromís mai no renunciarem a denunciar. No hi ha dubte que cal incrementar de manera significativa el pressupost sanitari i en general dels serveis públics, i els valencians no podem tolerar per més temps este tracte tan injust.

En l'àmbit municipal hi ha una de les claus més importants per afrontar l'eixida a la difícil situació que patim, i per això ara més que mai exigim a l'Estat que ens permeta dedicar el cent per cent del nostre superàvit a pal·liar tant la crisi actual com els seus efectes. I no sols es tracta d'eliminar la regla de despesa que limita la nostra autonomia financera, sinó també demanem des de Compromís la dotació d'un fons de cooperació municipal per garantir les necessitats bàsiques dels ciutadans i l'impuls de les nostres economies.

A Sagunt treballem de valent per resoldre els problemes més immediats, com el repartiment de mascaretes, les ajudes fiscals o l'oferta de serveis de tots tipus a la ciutadania, però al mateix temps dissenyem un pla que ens permeta superar a tots i totes les conseqüències, sense deixar ningú darrere. La idea és destinar tot el superàvit generat en l'exercici de 2019 i tots els recursos que es puguen traure de la reestructuració del pressupost de 2020 a diferents tipus d'ajuda a les persones; no tenim cap altre objectiu que no siga véncer la crisi.

Tenim ja pràcticament finalitzat una pla d'ajudes per a autònoms i xicotetes empreses que han hagut de tancar les portes o han perdut una part considerable dels ingressos; són milers de persones absolutament necessàries per a recuperar l'economia i la vida de la ciutat. Per altra banda, hem avançat molt en l'elaboració d'un nou pla d'ocupació que amplie el que ja teníem previst i que arribe a moltes més persones que ja no tenien treball o que l'han perdut ara. A més es van a incrementar les partides de serveis socials destinades a cobrir les necessitats bàsiques de les famílies més vulnerables, que desgraciadament són moltes. I per últim l'Ajuntament s'oferix com a interlocutor entre l'administració competent , les empreses més grans i els sindicats per trobar les millors alternatives que asseguren el manteniment dels llocs de treball en les millors condicions. No sols es tracta d'eixir d'esta crisi, sinó que ho hem de fer sense que milers de ciutadans es queden darrere, en la misèria, com va passar en la crisi de 2008. Totes i tots units eixirem més prompte i millor.