Des de l'inici d'aquesta situació m'he cansat de llegir articles que al principi em semblaven molt interessants i finalment (amb excepcions, és clar) han acabat per avorrir-me.

No sé si sols em passa a mi, per les meues preferències de lectura, que la xarxa coneix. Però he trobat un reguitzell d'articles, pràcticament cada dia, on d'una manera o altra es parla de medi ambient. De vegades com a causa de la pandèmia, altres per les seues vistoses conseqüències (dofins, aigües netes, cels descoberts...). També es parla de si tornarem a la "normalitat", si tot açò haurà servit per a prendre consciència de la insostenibilitat del nostre model.

Jo no us diré la meua opinió perquè no és molt optimista. Sobretot, pel que fa als canvis d'actituds individuals i pel que fa a les mesures polítiques que haurien d'implantar-se per a establir canvis. Tots sabem que la memòria humana és molt curta i la responsabilitat col·lectiva també.

Una de les raons per les quals no sóc optimista és perquè, al meu parer, tenim una gran mancança en aquesta societat, i és l'educació ambiental. Per això amb aquest article vull demanar més educació ambiental.

Segurament molta gent pensarà que això de l'educació ambiental és anar a visitar un hort ecològic o un parc natural. Que també, però cal arribar molt més enllà. Pense que a hores d'ara hauria de ser una prioritat dintre de les tasques de les nostres administracions.

Per a començar, el poc de pes de l'educació ambiental al currículum escolar és una qüestió totalment inacceptable. Conéixer totes les parts d'una cèl·lula és molt important, però mai crearà ciutadanes responsables. No sols cal conéixer conceptes, cal ajudar a entendre les relacions de causes i conseqüències, i això el nostre sistema educatiu no ho està fent.

L'educació ambiental, en el millor dels casos, apareix com a contingut transversal. I seria genial si així fora. Però generalment els temes transversals, pel fet de ser-ho i no estar organitzats, cauen en l'oblit per falta de temps o recursos. Per tant, a l'educació pública, tot allò que trobem d'educació ambiental depén de la bona voluntat d'alguns mestres i professors, i d'entitats que desenvolupem projectes com a educació complementària, i que moltes vegades es pren més com lúdica que formativa.

Això em preocupa, molt. Em sembla una gran mancança que compromet el futur d'aquesta joventut, a la qual se li ensenyen continguts sense ensenyar-los a responsabilitzar-se de la seua realitat.

Però el que no sols em preocupa, també m'indigna, és la manca d'aquests continguts dirigits o creats per a la població adulta. És evident, no sé si per la majoria, que aquesta crisi va íntimament lligada a la crisi ambiental que està provocant el model de societat capitalista que estem vivint. Però a la televisió, dia rere dia, ens trobem a tots els canals amb imatges de com viu la gent el confinament a casa, en lloc d'aprofitar l'ocasió per a educar. Crec que actualment, el gran esforç de l'educació ambiental, s'hauria de centrar a la població adulta.

Educar no té per què ser contar la història de què el món es va acabar. Però si llançar missatges honestos. Si el Wyoming o les tertúlies de les vesprades no ho volen fer, doncs bé. Però crec que les diferents administracions públiques haurien d'utilitzar els nostres mitjans de comunicació per a fer educació ambiental.

Ja va ser decebedora la poca presència de continguts ambientals als debats i programes electorals. Ara estem vivint un moment històric i caldria aprofitar-lo. No té res a veure l'abast d'un problema amb la percepció que es té d'aquest. I això és el que ha passat amb el Canvi Climàtic. D'una manera o altra és com si no ens afectara, quan estem vivint les seues conseqüències d'una manera dramàtica.

Pense que aquesta percepció seria diferent, si tinguérem més educació ambiental. Si tot el món fóra conscient del que implica el seu dia a dia, i no girara l'esquena al problema, com si el seu consum, com es mou o a qui li paga la llum no afectara per a res al seu futur, o millor, al seu present. Però també, i sobretot, si sabérem o pensarem les conseqüències de les decisions que prenen les persones a les quals hem votat.

Evidentment, no sols els nostres hàbits frenaran un canvi global. Les mesures s'han de prendre des d'alt. No sé si amb un New Green Deal, o simplement frenant les dinàmiques locals de producció i comercialització expansives. Però els qui hem d'exigir aquestes mesures som nosaltres, les ciutadanes del carrer. I per això hem de conéixer la implicació dels nostres actes i corresponsabilitzar-nos del nostre futur.

Això sols es fa des de l'educació social, en aquest cas ambiental. Si el medi ambient no dona vots, és per la manca d'educació ambiental de la societat. Cal actuar i informar a l'opinió pública. I cal fer-ho de manera seriosa. No podem acceptar missatges perniciosos que mantenen l'ordre establit i difonen la idea de quant més creixem millor. No és cert. Sigueu sincers.

Si a hores d'ara, encara hi ha alguna persona, independentment del seu sexe, edat, o condició social, que no sap com separar els seus residus, que no té clara la importància de la biodiversitat per a la seua salut o que les platges no sols són per a passejar, alguna cosa s'està fent molt malament. Perquè en realitat, sols ens podem assegurar el nostre present amb una priorització del medi ambient en totes les decisions polítiques, socials, econòmiques i educatives.