Tal dia como ahui, Dia Mundial dels Museus cal recordar la Torre de Benavites. Declarada monument històric artístic nacional en 1981, és per sí l'edifici més emblemàtic de Benavites i de La Vall de Segó. La seua datació exacta es fa difícil, doncs el seu origen és a hores d'ara incert, a l'igual que el naixement de la Vila de Benavites, la qual, segurament com indica el seua topònim, tingué els seu origen com una alqueria musulmana, pel que no es pot descartar que la Torre fora en els seu origen una atalaia musulmana, construcció amb caràcter defensiu i comunicatiu situada a meitat camí entre les poblacions fortificades d'Almenara al Nord i Sagunt al Sud.
També es probable que desprès de la conquesta cristiana per Jaume I que passà per aquestes terres poc abans de la pressa de Sagunt i València cap al 1238 i després de la capitulació d'Almenara, hi hagueren intervencions i readaptacions de l'edifici per ajustar-la a les necessitats dels nous senyors com a passat en altres torres conegudes: Bétera, Paterna, Silla, etc. No obstant, la Torre que ens arriba presenta uns elements i una imatge que li atorguen una datació posterior de finals del segle XV o principis del XVI, per tant d'època Renaixentista. Així, els paviments ceràmics existents, de Manises, probablement són de l'últim terç del segle XV.
Les làpides amb caràcters hebreus, utilitzades tant per a carreus de la façana com pels cancells de la cornisa superior i provenen quasi segur del cementiri jueu de Morvedre, és improbable que s'utilitzaren amb anterioritat a l'expulsió dels jueus en 1492. Altres indicis d'estil renaixentista italià apareixen a l'artesanat de guix del primer pis, i la prolongació superior del cos de la torre, amb un matacà mostra la influència d'eixe estil més concretament a la toscana.
La seua situació dins del desenvolupament urbà de Benavites dona lloc tant a la hipòtesi de l'existència d'una torre musulmana, com la de preveure la muralla del poblat medieval en la línia de la façana nord.
Un altre edifici destacat es el temple de Benicalaf, a la partida que du el seu nom dins del terme de Benavites i situat al camí d'Uixò (antiga via ibero-romana Augusta) a menys d'un quilòmetre a l'Est del nucli urbà, té el seu origen una alqueria rural morisca anomenada Benicalaf que es remunta a temps de la dominació sarraïna. Aquest antic poblat que en 1856, s'annexionà a Benavites, sent el temple consagrat a l'apòstol Santiago l'única resta que queda en peu.
Benicalaf fou una de les poblacions més populoses de La Vall de Segó; en 1325 el cens era de 96 habitants i de 76 en 1830.
L'arquitectura del temple és de planta rectangular, d'una sola nau dividida en tres trams i la capçalera. La volta és de mig canó amb llunetes, estant sustentada per arcs de mig punt.
La façana esta recoberta per una lleugera lluïda sobre la que se pintà un estructura de carreus. En ella s'obri una menuda portada d'inspiració manierista coronada per una espadanya de tres arcs.
L'interior, que se troba lluït se decora amb fresc que representen figures i al·legories de l'Eucaristia, la Immaculada, la Santíssima Trinitat i l'Apostolat.
Es conserven alguns fragments d'un bell esgrafiat, molt similar al del temple de la vila de Benavites. Pareix ser que aquestes pintures foren realitzades al segle XVIII.
A principis del segle XX, el temple fou inhabilitat pel culte transformant-se en magatzem primer i després en corral per guardar bestiar.
En 1982 l'edifici fou incoat expedient de declaració com a Monument Històric-Artístic
Les Cases Pairals
El casc antic de la vila de Benavites presenta una bona representació de cases tradicionals de les poblacions rurals valencianes. Moltes d'elles continuen en ple ús dels seus propietaris.
Les Cases Pairals són construccions pròpies del segle XVIII que consten d'una planta baixa, un pis i una cambra. L'estructura és de murs de carrega amb entramat de fusta i la coberta de teula. La distribució i composició tradicional de la façana és la de una entrada central per la que se podia entrar el carro i accedir directament al pati posterior, als dos costats de la porta principal apareixen dos grans finestrals, d'alt de la porta apareix una altra porta que dóna al balcó en mig de dues finestres, en la part superior apareixen de tres a quatre finestretes que donen llum i ventilació a la cambra que separa el primer pis i el sostre.
La funcionalitat d'aquestes cases era la residencial i l'agrícola, amb un primera planta molt gran on es feia la vida domèstica en diverses estances com: la cuina, el menjador, habitacions. En la part posterior de la planta baixa apareix un gran pati anomenat el corral, doncs deu el seu nom a l'ús que es feia d'ell com quadra dels animals (cavalls, vaques, gallines) i on solia haver una pallissa o cobert on s'emmagatzemava la palla i es guardaven les ferramentes de l'horta.
A la primera planta i sobre tot a la cambra, més coneguda com andana, podien aparèixer també dormitoris, però sobre tot s'utilitzava com a magatzem de les collites de l'horta, i en ella s'estenien i penjaven tota classes de productes agraris com: panolles de dacsa, les carabasses, creïlles, moniatos, pimentons, pebreres, alls, cebes, albergínies, tomaques, fesols, faves, garrofes, cereals i oli, entre altres, també es feia us per la cria de cucs de seda.
Els propietaris originaris d'aquestes eren els grans agricultors propietaris de terra de la població
