En estos temps de canvis, els comiats ens afecten especialment. De manera intensa ens trobem tristos quan no podem donar-los l'últim adeu, com m'ha passat a mi amb l'estivellenc José-Luis Arbiol, soterrat fa unes setmanes. Ho he sentit no sols per l'estima que tinc a la família sinó perquè eixe destacat personatge de la història musical del municipi es mereixia un acte més col·lectiu.

El cognom Arbiol forma part de l'essència d'Estivella. Fou una de les famílies que repoblà el municipi en el segle XVII. Els seus membres, al llarg dels segles, s'han dedicat a la professió de forner. També ha sigut una saga amb una gran vocació per la música. Els avantpassats van estar presents en els primers projectes bandístics del municipi del segle XX. El iaio Joaquín Arbiol Gamón ja era representant d'aquella banda que dirigia Federico Romero el 1903.

Així les coses, era normal que José-Luis Arbiol tinguera no sols l'ofici de forner sinó l'afició per la música. Des que va nàixer, el pare Lucinio li va inculcar l'afició per l'instrument i una actitud de vida: no estar prop dels conflictes musicals. Va contar-me com des de jove, quan tenia cinc minuts en el forn, agafava un clarinet de la família per a tocar. El seu primer mestre fou José Simó, brigadista de l'exèrcit i director musical. Després va fer-li classes l'internacional músic Daniel Arnau, sobretot quan deixà de viatjar i va passar necessitat.

L'any 1946 va participar en l'intent de fundar una nova banda a la població dirigida per José Simón. Tot ho tenien preparat i ja havien fet algunes lliçons. Però, en el moment de legalitzar-la, la delegació d'Educació i Descans els va posar unes exigències que no pogueren assumir. Des de llavors, Estivella es va quedar sense banda, fins a la década dels 80 del segle passat.

Tanmateix Arbiol no va oblidar la música. Va somiar que algun dia el fenomen musical tornaria al poble. Així va ser. El 2 d'agost de 1981 es va fer el concert inaugural de la Unió Musical Cultural. Ell va assumir la presidència. No fou fàcil aquell camí col·lectiu. Calgué avançar diners, trobar un director i preparar instruments. Però per fi es va fer real.

José -Luis Arbiol va viure la música amb gran devoció. Parlar amb ella de la història de les bandes i del músics era un plaer. Va ser important la seua ajuda per a acabar els meus dos llibres dedicats a les bandes. Mai no oblidaré tot el que em deia i com ho contava. A ell, li vaig dedicar estes frases que hui recorde emocionat: «Representant incansable i silenciós d'aquells i aquelles que treballen per la realitat bandística d'Estivella; qui m'ha fet partícip de la seua memòria històrica musical i m'ha encoratjat inconscientment a investigar dia a dia el nostre passat musical».

Ara que no està, és important no oblidar el que va fer per les bandes d'Estivella. Serà per sempre un destacat estivellenc apassionat per la música i el poble. El seu nom estarà escrit en lletres grans entre els qui feren renàixer la banda d'Estivella. No fa molt fou premiat per les bandes de la comarca. Confiem que l'Ajuntament i la banda el tinguen present i facen que mai s'oblide a este bon home, estivellenc, forner i músic. Descansa en pau José Luis.