18 de julio de 2020
18.07.2020
Levante-emv
OPINIÓ

18 de juliol: dia de la victòria

17.07.2020 | 21:40
18 de juliol: dia de la victòria

No, contràriament al que estareu pensant, aquest article no versa sobre l'aixecament feixista de 1936 ni sobre l'heroïcitat que el poble valencià manifestà en aquella ocasió. Si em permeteu el viatge, ens retrotraurem al 1521, quan érem un país independent, reconegut internacionalment i gaudíem de sobirania com per a traçar un futur.


De ben segur que tots us haureu fixat alguna vegada -al passar per la carretera que va de Sagunt fins al Ventorrillo- en el monument que allà s'eleva, discret i resistent al pas del temps. Aquestes pedres amb l'escut del Regne de València són símbol (pretès d'escarment) de la Batalla d'Almenara que va ocórrer en aquesta plana, on s'enfrontaren l'exèrcit agermanat del nord i l'exèrcit reial, resultant vencedor el segon.


A la seua ubicació original hi reposen les despulles d'uns 2.000 valencians que lluitaren contra el feudalisme i el poder absolut de les classes dirigents, açò és contra la tirania de la monarquia i la deixadesa del sistema -vaja paral·lelisme!- en la que es considerada la primera revolució moderna. En efecte, els valencians d'aleshores marcaven la diferència a Europa, assenyalant el camí a francesos, alemanys, anglesos i castellans. Eren persones sabedores dels seus drets i decidides a que se'ls respectaren, fins i tot, si calia provocar un daltabaix tal com el primer intent republicà al segle XVI.


Paradoxalment, aquella victòria militar de l'oligarquia -fruit de la qual el monument i la partida reben el nom de La Victòria (i que la nostra formació ha sol·licitat es canvie fa anys)– ha esdevingut un referent quant a memòria i dignitat, i continua inspirant valor i coratge a les noves generacions de valencians que no fan sinó cercar el mateix que els nostres avantpassats: una vida més justa, més pròspera i més lliure.


És per això que, com tantes altres derrotes militars que celebrem, el 18 de juliol de 1521 -l'any vinent en farà ja 500 anys-, és un fet a recordar amb orgull. Cal prendre nota de la fermesa demostrada i saber que el nostre poble no sempre s'ha sotmès sense protesta a les decisions alienes, ans al contrari s'ha defensat aferrissadament i ha defensat els nostres drets col·lectius, els nostres drets nacionals.


Ara més que mai, en aquest bucle inacabable de la irresolubilitat d'Espanya, que es posa de manifest elecció rere elecció, enquesta rere enquesta, dia a dia. Ara, que la guerra que es practica sistemàticament i sense aturador contra nosaltres, contra la nostra nació, la nostra cultura i la nostra llengua cercant l'extermini total i la imposició de la nació castellana a les nostres terres. Ara cal amarar-se d'aquest esperit i recordar que no som un poble mesell ni doblegat i que cal defensar la nostra pròpia existència amb ungles i dents.


Des de Junts per Faura no impulsem la independència, vaja, però constituïm un paradigma d'entesa nacional on tots els subjectes polítics que l'integren coneixen, reconeixen i defensen la sobirania del País Valencià i el lliure exercici de tots els drets que ens pertoquen. Inste, doncs, a prendre'n nota tant en alçada com en amplada, per què el futur ens assoleix ràpidament i de forma vertiginosa.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook