Quan moltes vegades camine pels carrers del Port de Sagunt , sent que un dels meus passos cap ací el donava només el net de Juesas -treballador de fàbrica- , i l'altre ho donava el fill de Llueca aquell que em va fer voler així a aquest poble, el seu poble. El meu poble, aquell nascut a l'ombra la Calderona, la Espadán i de la Mar. Un poble antic d'homes i dones de bé, treballadors, treballadores, i devots. De cristians vells, del nord. Gents que ens han precedit i que al costat de vinyes, tarongers i fàbriques van alçar aquesta vila i al mateix temps que construïen les seues cases i magatzems i així van forjar una vida. Una vida en comú.

Pot ser que m'identifique amb cadascuna de les persones que van crear Port Sagunt i ho van fer créixer. Entre elles Ramón de la Sota i Plans, nacionalista i catòlic com jo, i la persona que va situar en aquesta platja el final del seu tren miner. Ramón de la Sota va ser proclamat, al costat de Luis María Aznar i Tutor, per l'Ajuntament de Sagunt en sessió celebrada el 3 de març de 1916, fills adoptius de la ciutat, cosa que molts han oblidat.

Per al Camp de Morvedre l'obra més important de la Sota i Llano va ser sens dubte la creació de les companyies Minera de Sierra Menera i la Siderúrgica del Mediterrani donant lloc a l'aparició d'un nou poblat, aquesta vegada al costat del Mediterrani. Ramón de la Sota i el seu cosí, i soci, Aznar, van constituir en 1900 la Companyia Minera de Sierra Menera que hauria d'explotar les mines d'Ojos Negros (Terol) i Setiles (Guadalajara). Creada la societat calia triar el punt del Mediterrani on finalitzaria l'estesa del ferrocarril que transportaria el mineral de ferro. I va triar aquest enclavament.

Un enclavament on tal dia com el d'ahir, 11 d'agost de 1902, per Reial decret d'Alfons XIII, s'autoritzà la construcció d'un embarcador de mineral a la platja de Sagunt. Amb el permís d'ocupació d'un terreny de litoral de 400 metres al nord i al sud del punt de construcció del moll.

Son 118 anys d'història. En el que s'han viscut guerres, post-guerres i crisi que han fet del teixit industrial un referent i de la Compañia una forma de vida. Un sentiment agre-dolç. Però no és fins la legislatura passada quan degut a la importància del procés de la industrialització en el Port de Sagunt, tant a nivell econòmic com social; el gran patrimoni que suposen monuments que van formar part d'aquest procés, com la Nau de Tallers Generals, el Forn Alt o el Museu Industrial; i la voluntat de promocionar a nivell europeu tot aquest patrimoni local ha portat a incloure aquest ric patrimoni industrial en la Ruta europea de Patrimoni Industrial - ERIH ,que agrupa 1.350 punts d'interès patrimonial de 45 països europeus creant una xarxa de rutes temàtiques de diferents sectors, com el tèxtil, el ferro/acer i la mineria.

Van tindre que passar més de 30 anys del tancament per a formar part d'una ruta europea. Pot ser eixa visió del govern liderat per Quico Fernández ens va valer per estar en el mapa. Moltes voltes ens mirem al melic i no eixim d'eixa espiral. Però també gràcies a la rebatejada Fundació de la Comunitat Valenciana de Patrimoni Industrial i Memòria Obrera de Port de Sagunt o a empreses com Celia Peris Visites guiades que intenten dur un turisme de qualitat i amb projecció per tal de que puguen visitar totes les deixalles industrials dels 118 anys de vida del nucli de Port de Sagunt. Feliç aniversari port de Sagunt, per molts més.