26 de agosto de 2020
26.08.2020
Levante-emv
OPINIÓ

Una llum que gira des de fa 116 anys

25.08.2020 | 21:19
Una llum que gira des de fa 116 anys

Els antecedents històrics del far de Canet es remunten a l'any 1881, quan una Reial Ordre va disposar l'estudi per a construir-lo, i en 1883 l'enginyer del Servei de Fars de la província de València, Agustín Ruiz, va redactar el projecte.

La seua ubicació a 360 metres de la costa es deu a la poca consistència del terreny, buscant una zona més sòlida. Va ser encés en 1904 (en els escrits sobre fars sempre es parla del «encendido del faro» per a referir-se a la data d'entrada en funcionament, mai de «inauguración»).

El primer pla de fars d'Espanya és de mitjans del segle XIX, amb l'arribada dels avanços tecnològics de la Revolució Industrial (ací tot arriba més tard) i dels corrents liberals. El de Canet pertany al Pla de Fars de 1902.

Antigament els torreons de senyalització de ports i accidents orogràfics s'alimentaven mitjançant fogueres i fanals generades per carbó o llenya. A finals del segle XIX per alimentar la llum s'utilitzaven els petrolis refinats, al mateix temps que s'iniciava l'ús de l'energia elèctrica. El far de Canet en un primer moment funcionava amb petroli i en 1922 es va electrificar amb una llàntia de filament i un grup electrogen. El 24 d'octubre de 1936, amb motiu de la guerra civil, el far es va apagar per a preservar-lo, encara que va ser utilitzat per albergar un lloc d'observació i una central telefònica, des d'on es coordinaven totes les bateries de la zona.

1,3 quilòmetres és la distància que separa el far i el poble, és per tant, un element patrimonial que no solem veure cada dia, com l'església o la muralla, però ací està la gràcia, no veiem l'edifici, però sí la seua llum. La llum del far és per a nosaltres tan important com el mateix edifici, perquè si identifiquem l'edifici, si el fem nostre, és precisament per la seua llum. Una llum que ens ha acompanyat des de menuts: «? vés on vulgues però no pergues de vista la llum del far...», frases fetes que han envoltat la nostra adolescència amb amistats dels pobles veïns: «? vosaltres no esteu bé, perquè no vos arriba la llum del far...»

Eixa llum que ha il·luminat els antics pescadors, els matiners llauradors, els solitaris regadors, que ha acompanyat el pas de les mares matineres que van a comprar el pa amb les primeres clarors del dia, que ha seguit les nostres nits de festa i ha escortat les llargues nits difícils de dormir. Eixa llum, sembla que molesta al veí del quart que ve a passar l'estiu a l'apartament de la platja, i la solució ha estat ficar un «parapeto» en la part posterior, impedint que els feixos de llum arriben al poble. Si el del primer protesta perquè les dunes creixen i cada vegada veu menys la mar, no crec que ningú tinga l'ocurrència de serrar la duna!

Si l'estiuejant del quart protesta, els del poble també protestem, també ens queixem, perquè volem (com en aquella cançó de festa) que vinga la llum, i tornen els feixos ara retinguts.

Actualment el far de Canet és propietat de l'Autoritat Portuària de València, i està catalogat al PGOU com a Bé de Rellevància Local. Des del Col·lectiu pel Patrimoni de Canet seguirem amb les nostres queixes i al·legacions on corresponga, mantenint sempre vives les nostres senyes d'identitat, lluitant per la llum d'un element patrimonial indiscutible que des de fa més de cent anys il·lumina els nostres dies i les nostres nits.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook