Cronològicament, el primer nexe d’ unió de Jaume I i Morvedre la primera seria la bandera de Morvedre i l’escut.
La història de l’ensenya saguntina s’inicia amb la presa de la ciutat de València per les tropes del rei aragonès.
Algunes viles es mantenien fidels al rei de València, Abu Djomali Zeyan, entre elles Morvedre. Mentre el conqueridor repartia les terres abandonades entre els seus cavallers, s’organitzen tres cossos de tropa amb més de cinc mil homes amb la missió de sotmetre aquells castells i viles que es mantenien fidels a l’últim rei musulmà. Un d’aqueixos cossos es va presentar davant les muralles de la vila de Morvedre prenent-la, no sense abans trobar la resistència dels seus habitants. Després de l’acció guerrera, la vila va ser incorporada al nou mapa polític de la Corona d’Aragó.
Pere de Portugal
El Morvedre cristià va ser donat a l’infant Pere de Portugal, fill del rei Sancho I de Portugal i cosí germà del pare de Jaume, confiant-se la custòdia del castell al capità de la guàrdia real, Asalit de Gudal.
Morvedre continuà habitada pels seus antics pobladors fins que en 1248 va ser decretada la seua expulsió, a la qual es va oposar enèrgicament l’infant Pere de Portugal, senyor de la vila i del seu Terme General.
En eixe 1248 Jaume I va atorgar els Furs de València a Morvedre, incorporació del Morvedre medieval al Regne de València, creat i constituït políticament i jurídica, per dret de conquesta usual en el seu temps, per Jaume I d’Aragó.
Es tracta d’ un esdeveniment que té una transcendència tal que fa que els saguntins actuals, en major o menor grau i malgrat les successives incorporacions humanes a la població en diversos moments i per diferents motius, durant els últims sis segles d’història saguntina, ens considerem descendents d’aquells morvedrins que, des d’aproximadament la meitat del segle XIII, s’acordaren, en un esforç comú, per constituir una «universitat» com explicava Santiago Bru i Vidal.
