Afirma estar gaudint ’ una maduresa on la salut l’ acompanya al costat de la seua dona, la família, la lectura i els amics. Sense pedre de vista la Física Teòrica, ha rebut com un gran honor el seu recent anomenament com a Fill Adoptiu de Sagunt.
Com es va iniciar la seua relació amb la ciutat?
L’any 46, jo encara no havia complit sis anys, la família es traslladà d’Almenara (on vaig néixer l’any 40) a Sagunt. Mon pare s’havia quedat el trinquet. El canvi fou colpidor per al xiquet que jo era, però una vegada superada la primera espenta em vaig trobar molt bé. Després, per raons d’estudis i de faena vaig residir en diversos llocs, de Madrid a Santander, tot passant per París i Barcelona, abans de vindre a València. Mai, però, vaig oblidar aquest poble que sentia com a meu, on residia la meua família més propera, i on em quedaven amistats pregones. Sempre fou un goig tornar, era i és com tornar a casa.
Com a integrant del Consell Valencià de Cultura (CVC) entre 1998 i 2011, imagine que viuria amb intensitat la polèmica i judicialització de les obres de Teatre Romà ... Com va ser tot això?
El meu parer era que la sentència no es podria judicialment aplicar, com fou finalment el cas. No recorde, però, el que el CVC va dictaminar sobre el litigi. En qualsevol cas, una lliçó a treure’n és que, si els conflictes socials es poden dirimir des de l’exercici democràtic de la política, millor anar per faena i no fer matèria judicial d’eixos conflictes.
L’estat d’abandó de l’Castell de Sagunt es encara notícia, com ho va durant el seu periode en el CVC. Què creu que ha pogut fallar perquè encara estiguem així?
Vam fer un dictamen, o una declaració, no ho recorde bé, instant als poders públics a ocupar-se’n, sense gaire ressò. És una llàstima!
Pensa que des del mateix CVC i altres institucions alguna cosa es degué fer d’una altra manera o encara pot fer-se?
No ho sé, però tal vegada, algú prominent podria adreçar-se al CVC perquè torne a ocupar-se de la qüestió, a no ser que això ja s’haja fet. En qualsevol cas, la superfície arqueològica que s’hauria d’intervenir és tan gran i tan diversa que, arribat el moment, sempre serà econòmicament molt exigent. Vol dir que s’haurà d’insistir molt abans que els poders públics afectats facen un pas endavant.
Què li sembla projecte de demanar que Sagunt siga Patrimoni de la Humanitat? Animaria als polítics a apostar en rotund per ell?
Els animaria a pactar entre tots la sol·licitud i la confecció de la memòria que la podria justificar.
Els impulsors del seu nomenament com a Fill Adoptiu de Sagunt destaquen que vostè sempre ha defensat els valors cívics i les idees progressistes. Creu que ara mateix tot això gaudeix de bona salut?
Diguem-ne que la salud a què es refereix la pregunta és més aviat precària. Tenim, entre altres problemes, una certa regressió democràtica (Trump, Bolsonaro, certs països de l’Europa de l’Est, ...), una manca de governació planetària, i un dèficit punyent de resposta mancomunada i potent al repte alarmant del canvi climàtic.
El 2018 va ser distingit amb la Medalla d’Honor de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Com ve el camí recorregut a aquest nivell?
El problema està en expandir l’ús del valencià en les institucions i en la vida ordinària, un tipus d’ús que no sembla avançar, perquè en altres aspectes, com són l’ús literari, el prestigi social de la llengua, o encara l’ordenament jurídic que la regula, estem millor que ho havíem estat en els darrers tres cents anys.
De la seua etapa de rector, quin balanç fa? Alguna cosa a faltar?
Pel moment, deixem que facen eixe balanç aquells que no estiguin tan implicats com jo en allò que es voldria valorar. Quant a si trobe alguna cosa a faltar, diria que no: després de 10 anys intensos en el càrrec, vaig deixar la tasca de rector quan ja no podia legalment tornar a presentar-me, i quant tampoc, a nivell personal, volia continuar.
Mirant de nou cap a Sagunt, com veu el futur econòmic, social i cultural de la ciutat després de la Covid-19?
Trobe que seria més fiable fer la pregunta a algun sociòleg o economista, o encara a algun actor d’importància en la vida cultural o econòmica del poble, però, si regire en el meu interior a la recerca d’una resposta espontània, us diré des d’una confiança comprensible que albire i desitge un bon futur per al nostre poble.
